Ombres en la vacunació infantil contra la Covid-19

Acabo de llegir que la justícia de l’Uruguai ha resolt la suspensió de la vacunació contra la Covid a menors de 13 anys. Per sorpresa de tothom, el jutge Alejandro Recarey ha requerit a l’estat uruguaià que aporti els contractes que s’han signat amb les farmacèutiques, que mostri les clàusules que després de dos anys el gran públic desconeix, i que informi sobre la composició del producte que es pretén inocular a la població infantil. També exigeix que l’estat elabori un consentiment informat, amb informació senzilla i veraç, de manera que inclogui els beneficis i els efectes adversos, el risc i les probabilitats de tenir-los, i que doni a conèixer els efectes secundaris que ja s’hagin reportat.

Però el ministeri de sanitat d’un país que segons The Economist és el segon plenament democràtic d’Amèrica Llatina, qüestiona la imparcialitat del jutge, en lloc de reconèixer que la informació que se li exigeix ja hauria hagut d’estar a l’abast de la ciutadania des del minut zero. Per aquesta confrontació amb el poder, igual que ha passat amb metges i científics que han discrepat de la narrativa oficial, aquest jutge no aconseguirà premis ni complements salarials. Pel seu coratge democràtic està més a prop d’una campanya de desprestigi personal o d’una inhabilitació que no pas d’obtenir el reconeixement que mereix per defensar, en moments com els actuals, el dret a la llibertat d’informació en aspectes tan rellevants com és la vacunació i la salut de la infància.

Vivim una època impressionant, ja que les televisions que haurien d’informar a la població dels efectes adversos reportats no dediquen prou atenció a notícies com la que el 25/5/22 passat va publicar La Vanguardia. La nota de premsa informava que segons l’Informe de Farmacovigilància de Vacunes contra la Covid-19, en aquesta data a Espanya ja s’havien notificat 434 morts i 70.965 reaccions adverses, 12.960 de les quals havien estat considerades greus. (1)

Tampoc no ha transcendit als mitjans de comunicació la interessant intervenció del Dr. Peter McCullough del 17/06/22 al Senat dels EUA. Aquest prestigiós cardiòleg i epidemiòleg va informar que el sistema de notificació d’efectes adversos als EUA (VAERS), ja havia registrat 13.388 morts per la vacuna. Segons McCullough la vacuna contra la Covid-19 causa coàguls, problemes al cor, efectes neurològics, problemes en el sistema immunitari i en l’hematològic. En la compareixença va informar que els seus efectes adversos ja es recullen en un munt d’estudis revisats per experts (peer review). (2)

Les persones que pateixen els efectes de la vacuna s’enfronten davant la incomprensió i la negació del propi sistema sanitari, i es troben en situació de greu desemparament. Aquest és el cas de l’Asociación de Trabajadores Esenciales Afectados por la Vacuna AstraZeneca. Segons informa Diario 16, aquests treballadors, després de les inoculacions, van patir taquicàrdies i bradicàrdies incontrolables, acúfens, miocarditis pericarditis, paràlisis, marejos, ofecs, cefalees, pèrdua de memòria, hematomes, trombosis… Molts d’ells van haver de ser hospitalitzats i d’altres ingressats a l’UCI. L’associació argumenta que com que es van inocular per motius laborals, seguint les consignes de les autoritats sanitàries, se’ls hauria de reconèixer les patologies que pateixen com a efectes de les mateixes. D’aquest reconeixement depèn aconseguir un diagnòstic encertat i l’atenció adequada, el dret a tenir cobertura i les indemnitzacions corresponents. (3)

Per aprofundir en el tema, recomano visitar el canal de Telegram d’Akasha Comunitat (t.m/akashacomunidad) o, com a mínim, escoltar l’entrevista que el mes de maig es va fer a la Dra. Karina Acebedo Whitehouse, professora de Ciències Naturals de la Facultat de Ciències Naturals de la UA de Querétaro (Mèxic) i investigadora en epidemiologia molecular, malalties i canvis ambientals. Defensora incansable del debat científic que tristament no tenim, explica com les vacunes que s’estan aplicant als nens i nenes i a altres grups ni són necessàries ni segures. Des del seu punt de vista no redueixen el risc d’infectar-se del virus SARS-COV-2; per contra, segons la doctora, l’incrementen, ja que en la mesura que es prenen més dosis més es fatiga el sistema immunitari, exposant les persones a qui se’ls apliquen a malalties oportunistes. Tampoc no eviten la transmissió del virus cap a altres, ni redueixen els signes i símptomes clínics, tal com reiteradament se’ns ha venut.

La Dra. Acevedo ens recorda una vegada més, que la taxa de supervivència de la infecció del SARS-COV-2 en grups de nens per sota de 17 anys és del 99,9997%, és a dir, estadísticament se sap que si un nen o una nena s’infecta a aquesta edat no li passarà res, tret d’un percentatge molt baix. Per tant, des de la seva visió, estem davant d’una profunda contradicció, perquè es vol “protegir” amb un producte que ja ha estat demostrat que no protegeix, i que a més comporta efectes adversos, d’un risc que en realitat els menors no tenen. (4)

La Dra. Acevedo acaba d’informar sobre la publicació d’un altre estudi que afegeix evidència científica a la ja existent sobre que els nens compten amb les respostes necessàries per a aquest virus, igual que per a altres. L’estudi acaba de ser publicat a la revista Nature Communications (https://www.nature.com/articles/s41467-022-31600-0), amb el títol «L’expressió genètica del tracte respiratori superior mostra una resposta immune adaptativa a SARS-COV-2 més robusta en nens».

Les xifres d’efectes adversos i de morts reportades en registres oficials i els estudis científics que esmenten el Dr. McCullough i la Dra. Acebedo qüestionen la recomanació del govern espanyol i les comunitats autònomes que els més grans de 60 anys passin a la quarta dosis. I també la d’incloure per a nens i nenes de més de 5 anys la vacuna contra la Covid-19 al calendari de vacunació infantil.

Hi ha una qüestió que pot explicar que determinades institucions i societats científiques puguin arribar a prendre decisions tan poc justificades; s’anomena conflicte d’interès. Les corporacions farmacèutiques presenten aquests pagaments sota eufemismes com a “transferències de valor” i es justifiquen aquestes quantitats a les seves memòries com el “compromís” amb els sanitaris i la “investigació” de medicaments.

Aquesta és una manera de funcionar molt coneguda al nostre país. Comença pels visitadors mèdics als centres d’atenció mèdica, on des de sempre se sap que han pogut obtenir la recomanació de determinats productes, a canvi de l’assistència a congressos, el pagament de formacions… Continua amb donacions a universitats, amb el pagament d’honoraris per investigació a “la carta” de qui paga… Tot això acaba creant una estreta xarxa de complicitat relacional, un ambient favorable que té com a resultat natural la prescripció dels seus productes i l’obtenció del suport a les seves marques en les diferents especialitzacions (geriatria, pediatria, oncologia, reumatologia, etc.).

Per il·lustrar aquesta situació, acompanyo algunes de les quantitats que van percebre els membres del Comitè Assessor de la Vacunació de l’Asociación Española de Pediatría. Les dades corresponents a l’any 2020, les he obtingudes del post de Roberto Sánchez en el blog “No gracias, menos medicinas y más salud”. (5) Per donar coherència al treball, he mantingut les entitats i els noms dels professionals que prèviament Sánchez ja havia seleccionat. Al treball de recerca realitzat per Sánchez el 2020, jo hi he afegit, excepte error o omissió, la part corresponent al 2021, destacant que la informació que junts oferim no és més que la punta de l’iceberg.

A la investigació m’ha sorprès l’alt nombre de professionals sanitaris que perceben algun tipus d’ingrés de manera directa o indirectament a través de les organitzacions a les quals pertanyen. Tot això crea una extensa xarxa perfectament teixida de relacions a la que ara per ara, si no canvien les lleis o apareix un jutge o una jutgessa que actuï com el Sr. Recarey, atesa la permissivitat del sistema és difícil arribar-hi fins al fons.

A la taula següent podran veure, almenys en part, el que van percebre les societats pediàtriques més importants d’Espanya i d’altres relacionades. Les xifres exposades no inclouen el que van ingressar les seves delegacions territorials o les seves juntes directives. Tampoc les fundacions i els instituts de salut vinculats a les comunitats autònomes i altres societats de pediatria influents en el sector:

Crec que aquestes xifres qüestionen la credibilitat del sistema, ja que obren interrogants seriosos sobre les motivacions de fons d’aquests professionals i de les societats a què pertanyen, posant en dubte el judici i el criteri “científic” d’aquests.

Marta Domènech
Consultora de creixement personal
Autora del llibre Súbete al árbol más alto (Autoconeixement en temps de transformació)
Disponible a www.ElAngel.es, també a Amazon i llibreries

Fonts i referències:

Ombres en la vacunació infantil contra la Covid-19

Comparteix

Related