La innegable impossibilitat per a preveure la crisi sanitària que sacsejaria el món a partir de 2020, no és suficient per a explicar íntegrament els fets ocorreguts a centenars de residències geriàtriques del conjunt de l’Estat.
Les xifres són escandaloses. S’arribaren a reportar taxes de contagi en alguns centres que s’elevaven fins al 60% respecte del total de residents. En determinats geriàtrics, més de la meitat dels avis moriren durant aquells mesos, certificant la desproporcionada incidència de la malaltia en aquesta mena d’equipaments.
Tal com vàrem explicar, mentre que menys d’un 6% de les persones que superen els 70 anys viu en residències a Catalunya, les defuncions atribuïdes a la Covid-19 d’usuaris d’aquests centres representen més del 40% de les defuncions per coronaviurs registrades entre gent d’avançada edat.
Al marge del vessant estadístic, un recent estudi n’aborda la dimensió qualitativa del fenomen. A través d’entrevistes a personal de residències, la recerca permet comprendre l’abast global dels problemes que van haver d’afrontar.
Segons manifesten la vintena d’empleats entrevistats, els dramàtics esdeveniments estigueren marcats per una inadequada atenció prestada als usuaris. A la manca de recursos sanitaris, s’hi afegí una coordinació deficient, així com una insuficient comunicació a tots nivells.
Els treballadors descriuen terribles episodis d’abandonament. Molts residents reberen un tracte deshumanitzador, patint aïllament i impedint-los ser visitats per familiars. Alhora, la informació proporcionada a l’entorn era gairebé inexistent.
En aquest context, es produïren importants perjudicis emocionals sobre ancians i familiars. L’escassa informació proporcionada o l’impediment d’acompanyar i acomiadar el parent moribund als darrers moments de la vida, dificulten una gestió adient del dol.
L’estudi també refereix defectes en els mecanismes de coordinació dels geriàtrics amb els diferents sistemes de saluts. Convé recordar que les autoritats sanitàries dificultaren el trasllat de residents a centres hospitalaris. Tanmateix, les controvertides directrius farmacològiques, basades en l’administració de potents sedants, mereixen igualment ser revisades.
En definitiva, es varen prendre decisions i s’executaren protocols que van aguditzar la precària situació sobrevinguda en aquests establiments. Hi ha individus amb nom i cognoms rere l’adopció d’aquestes mesures, responsables d’empitjorar les circumstàncies a què s’enfrontaren empleats, usuaris i familiars.
