Comencen a aflorar les nefastes conseqüències acadèmiques provocades per l’innecessari tancament d’escoles

Fa dècades que als països desenvolupats s’avalua periòdicament el rendiment acadèmic dels infants en edat escolar. Per mitjà de diversos indicadors estandarditzats, les autoritats poden mesurar l’evolució del nivell de competències adquirides en el conjunt del sistema d’ensenyament establert.

D’aquesta manera, s’assoleix un diagnòstic a escala nacional, més enllà dels derivats d’una modalitat de docència concreta o d’una demarcació regional determinada. És l’objectiu de les proves del National Assessment of Educational Progress, amb què s’examinen als Estats Units els resultats acadèmics dels escolars.

El Centre Nacional d’Estadístiques Educatives nord-americà, responsable del programa, publicava el passat dijous les puntuacions aconseguides en l’avaluació d’enguany. Les conclusions són devastadores i certifiquen el perniciós impacte generat pels tancaments generalitzats de centres educatius, que es produïren a partir de la primavera de 2020.

D’acord amb l’informe, la tendència de millora constant dibuixada les últimes dècades hauria patit un profund sotrac. Tant és així, que entre els escolars de 9 anys s’observa una forta regressió en matemàtiques i, en matèria de lectura, cal retrocedir més de trenta anys per a trobar una davallada tan accentuada.

Tanmateix, els resultats inferits dels prop de 15.000 alumnes examinats revelen que el descens afecta el conjunt de la població, amb independència de la raça o el nivell d’ingressos familiar. L’anàlisi comparativa en relació amb la puntuació immediatament anterior a l’esclat de la pandèmia, confirma la responsabilitat del trasbals provocat per les desproporcionades restriccions sanitàries adoptades.

Si bé, la pèrdua de competències és transversal, es detecta un empitjorament més acusat en els infants que ja registraven amb anterioritat les qualificacions més baixes. Així doncs, la sobtada interrupció del curs i l’aposta per la docència telemàtica perjudicaren tant els alumnes amb majors dificultats, com els provinents de les famílies amb menys recursos.

Fins al moment, coneixíem evidències que assenyalaven que les mesures de confinament no havien aportat cap benefici en l’àmbit de la salut pública. En canvi, sí que han comportat elevats costs econòmics i socials, així com un increment en les afectacions psicològiques de la població. Des d’ara, hi podem afegir notoris perjudicis acadèmics i l’erosió de l’eina fonamental a l’hora de garantir la igualtat d’oportunitats.

Contingut relacionat: