Encara ressonen les paraules d’Emmanuel Macron anunciant “la fi de l’era de l’abundància”. També les proferides per la ministra espanyola de Defensa, Margarita Robles, en la mateixa línia que les declaracions del president de França.
En ambdós casos s’observa la voluntat d’espolsar-se’n del damunt la responsabilitat, com si el delicat escenari que s’albira a Europa els pròxims mesos hagués estat inevitable. El cert és que som on som a causa de les deliberades decisions concebudes a Brussel·les i de la subordinació mostrada pels governs dels estats de la Unió.
Però la ciutadania europea comença a organitzar-se per a expressar el seu rebuig respecte de les mesures que han provocat l’actual crisi energètica. L’ombra de l’escassedat de gas que plana sobre l’hivern alemany, ha fet sortir aquest diumenge milers de persones als carrers de Colònia. Els manifestants reclamaven la reobertura dels oleoductes connectats amb Rússia, així com la fi de les sancions contra Moscou i l’aturada de l’enviament d’armes per part del seu govern al règim ucraïnès.
Conscients que les represàlies de la UE contra el Kremlin perjudiquen, en realitat, els habitants europeus, ahir era Praga la ciutat que acollia una protesta de setanta mil persones. Les consignes censuraven la gestió del govern de la República Txeca, a qui retreuen el suport brindat a unes polítiques dictades des de l’exterior, contràries als interessos nacionals i que malmeten profundament l’economia local.
Malgrat els esforços propagandístics i la intensificació de la censura, s’estén arreu del continent la sensació que la posició de Brussel·les en el conflicte ucraïnès ha suposat un autèntic tret al peu, capaç de condemnar el benestar europeu.
Al marge de les mobilitzacions d’Alemanya i la República Txeca, les darreres hores també ha tingut lloc una concorreguda manifestació a Amsterdam. La protesta dels Països Baixos se solidaritzava amb la històrica lluita d’agricultors i ramaders del país, que s’oposen als plans de l’executiu neerlandès per al sector primari. La deriva del govern de Mark Rutte constata el nivell de servilisme envers l’agenda mundialista que s’ha instaurat a totes les cancelleries europees.
