A hores d’ara la verola del mico s’ha esvaït gairebé per complet de l’actualitat. L’interès mediàtic entorn del sobtat brot de la malaltia va tenir el seu punt àlgid el passat mes de maig, poc abans de celebrar-se la transcendental cimera de l’OMS en què es discutiria el projecte per a un nou “Tractat Internacional de Pandèmies“.
El debat al voltant del text, que establia la cessió de competències nacionals en matèria de salut pública en favor de l’organisme internacional, estava precedit pels dos anys de paràlisi global provocats per la Covid-19, així com per la incipient amenaça epidemiològica que havia de suposar la verola simiesca.
Finalment, la proposta de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) no va reeixir a causa del rebuig majoritari dels estats membres, principalment de l’Àfrica i l’Àsia. D’aquesta manera el pla quedava aparentment avortat. Des d’aleshores, l’atenció informativa en relació amb la verola del mico començà, curiosament, a decaure.
Si bé aquella votació de Ginebra significà un considerable contratemps per a les aspiracions de l’OMS de poder imposar-se per damunt de les institucions locals, l’objectiu final es manté inalterable i no ha desaparegut de l’agenda.
En aquest sentit, ha aconseguit l’Organització de les Nacions Unides (ONU) donés llum verda que el passat divendres a la celebració d’una nova cimera per a la segona quinzena de setembre del 2023, amb la finalitat que els integrants de l’OMS revisin novament els mecanismes vigents per a protegir-se d’eventuals pandèmies.
Així doncs, s’hi tornarà a deliberar sobre les presumptes disfuncions actuals que s’haurien posat de manifest arran de l’emergència del SARS-CoV-2. Amb el pretext de preparar-se millor davant futures crisis sanitàries, l’assumpció de més prerrogatives per part de l’OMS es presentarà com a l’adequada solució.
En definitiva, lluny de renunciar a la seva ambició, l’organisme dirigit per Tedros Adhanom, únicament ha modulat l’estratègia per assolir-la. Caldrà estar atents, no sigui que aparegui un altre oportú incentiu en forma d’amenaça sanitària per a aplanar-los el camí.
