Ja estan en marxa les primeres repercussions judicials derivades de la filtració el passat mes de juliol de les desenes de documents que destapaven les maniobres del govern federal dels Estats Units per a dirigir les polítiques de contingut dels grans operadors tecnològics, amb l’ànim de dominar el relat durant la pandèmia.
D’aquesta manera, va sortir a la llum l’intercanvi de comunicacions entre els Centres per al Control i la Prevenció de Malalties (CDC) nord-americans i responsables de companyies com Twitter, Facebook o Google, en les quals s’evidenciava l’existència d’una campanya conjunta adreçada a apuntalar la versió oficial a les xarxes i silenciar-ne la dissidència.
Arran de l’escandalós descobriment, s’interposaren als tribunals demandes contra l’administració Biden per pràctiques col·lusòries amb la Big Tech per a controlar la informació, valent-se de l’hegemònica quota de mercat de què gaudeixen les corporacions implicades. Les accions judicials presentades inclouen sol·licituds d’exhibició de documentació de diversos estaments governamentals.
En aquest sentit, el passat dimarts un jutge federal de Louisiana va requerir alts funcionaris de l’executiu de Joe Biden perquè lliuressin les comunicacions mantingudes amb Instagram, YouTube, Facebook, Twitter i LinkedIn. L’ordre, que atorga un termini de 21 dies per al seu compliment, inclou entre els destinataris el Dr. Anthony Fauci, qui ocupava la direcció de l’Institut Nacional d’Al·lèrgies i Malalties Infeccioses (NIAID) al moment dels fets investigats.
Les novetats processals arriben pocs dies després que el mateix Mark Zuckerberg reconegués que la seva plataforma va col·laborar amb l’FBI per minimitzar la difusió d’informacions perjudicials per a la candidatura de Biden el 2020. Tanmateix, la conxorxa exposada explica determinades pràctiques contràries a la llibertat d’informació, com la censura de Facebook sobre la prestigiosa revista The British Medical Journal o la suspensió per part de Twitter dels comptes de reputats científics.
