Les xiulades i escridassades durant les ofrenes d’institucions i partits al monument de Rafael Casanova no ha estat un fenomen exclusiu de la Diada Nacional d’enguany. Per bé que la darrera dècada, marcada pel Procés, es produí una certa treva pel que fa a l’exteriorització de l’enuig popular, la tradició d’esbroncar els polítics en el transcurs d’aquest matiner acte sembla plenament recuperada.
Però l’escarni públic a membres del Govern i d’entitats d’aquest 11 de Setembre no ha estat únicament protagonitzat per l’independentisme menys pactista. Entorn del monument, aquesta vegada s’hi han sumat veus que denunciaven la pèssima gestió de les residències geriàtriques per part de l’administració catalana els primers mesos de la pandèmia.
La tragèdia ocorreguda és massa recent i, en absència de cap voluntat de reparació, les ferides romanen obertes. Convocats per la plataforma Els Estels Silenciats i el Moviment de Residències i SAD Catalunya, desenes de ciutadans han exigit responsabilitats, així com la constitució d’una comissió d’investigació. Al voltant d’aquestes agrupacions s’hi apleguen residents, familiars i també treballadors, que demanen millors condicions i la fi de la mercantilització del sector.
Avui dia, els artífexs dels inhumans protocols que dispararen les defuncions als centres per a gent gran, continuen instal·lats a la primera línia política. El sistema partitocràtic català, juntament amb la complicitat dels mitjans convencionals, malda per esborrar de la memòria col·lectiva l’infame tracte brindat als usuaris de les residències.
Foto: twitter.com/EstelEls
