Les declaracions intimidatòries de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, a escasses 48 hores de la celebració de les eleccions a Itàlia, revelaven el nerviosisme instal·lat a Brussel·les davant la pronosticada victòria de Giorgia Meloni.
Tot apunta al fet que la pressió per part dels jerarques de la Unió seguirà in crescendo i que ni tan sols esperaran que la líder de Fratelli d’Italia prengui possessió del càrrec com a primera ministra per a amenaçar-la, novament, amb les conseqüències de desmarcar-se de l’agenda mundialista.
Una de les moltes derivades del resultat electoral de diumenge és l’impacte que suposarà sobre el consens que s’havia mantingut fins ara en relació amb la gestió sanitària desplegada als països que conformen l’Europa Occidental.
Si bé no ha estat el tema més destacat de la campanya, la postura de la guanyadora dels comicis, manifestada fa uns mesos en una entrevista televisada, trenca amb la línia que els darrers anys ha dominat les principals cancelleries del continent.
Va ser el passat febrer quan Meloni feia pública la intenció de no vacunar la seva filla de cinc anys. Justificà la decisió des de la convicció d’aplicar un càlcul cost-benefici, com en qualsevol altre tractament mèdic. Anava fins i tot més enllà, recordant a l’audiència que les injeccions aprovades es troben encara avui en fase experimental.
En contrast amb els caps d’estat i de govern d’altres membres de la UE que, com el francès Emmanuel Macron, explicitaven la seva voluntat d’assetjar els no-vacunats, la italiana criticà les mesures de discriminació i estigmatització sobre els qui legítimament dubten de les mesures adoptades.
En aquest sentit, advertia que s’estava imposant una preocupant visió dogmàtica de la ciència. Precisament, Itàlia ha acollit algunes de les restriccions més severes del món, com l’exigència de disposar del passaport sanitari per a poder treballar. En poques setmanes sabrem si Giorgia Meloni restablirà tots els drets que des de 2020 s’han arrabassat als italians.
