La portaveu del ministeri de Relacions Exteriors de la Federació Russa, Maria Zakharova, ha anunciat aquest dimecres que el Kremlin convocarà una sessió d’emergència del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, després dels greus danys patits durant la jornada de dilluns en els gasoductes Nord Stream 1 i 2.

Amb posterioritat a l’incident produït al Bàltic, les autoritats sueques i daneses descartaven gairebé al cent per cent la possibilitat que hagués estat fortuït. Les explosions submarines detectades pel Servei Sísmic Nacional de Suècia, instants abans que apareguessin les fuites, reforcen les tesis que apunten a un acte deliberat.

Des de l’Alemanya, principal destinatari del gas rus transportat per la infraestructura, s’advertia que els gasoductes haurien quedat inutilitzats de forma permanent. El succés arriba enmig de la crisi energètica que travessa Europa. Tampoc és gens menor l’impacte mediambiental provocat per l’elevat volum de gas alliberat a la mar.

Pel que fa a la responsabilitat de l’atac, l’autoria encara no ha estat aclarida. No obstant això, resulta significatiu el missatge compartit pel titular d’Exteriors del govern polonès a través de Twitter, en què agraïa els Estats Units l’acció contra els gasoductes. A hores d’ara, la consigna al si dels governs de la Unió Europa situa el focus damunt de Moscou.

Sigui com sigui, l’acció de sabotatge arriba en plena escalada del conflicte ucraïnès, coincidint amb els referèndums al Donbass i amb la crida formulada per Washington perquè els seus nacionals abandonin Rússia. Precisament, són els Estats Units qui podrien sortir més benparats de la neutralització dels Nord Stream.

No només s’obre la porta a un increment de les exportacions de gas nord-americà al vell continent, sinó que també torpedina la dependència russa de països com Alemanya, que fins ara havien de fer equilibris diplomàtics per a no quedar-se sense l’energia provinent de Rússia, molt més econòmica que la de l’altra riba de l’Atlàntic.