L’executiu dels Països Baixos continua exhibint mèrits per a situar-se com a l’alumne més avantatjat dels artífexs de l’Agenda 2030. Una adhesió incondicional que pogué copsar-se el passat estiu quan, tot i l’oposició frontal del sector ramader, el govern de Mark Rutte mantenia els plans per a reduir dràsticament els caps de bestiar del país.
També sota el pretext ecologista, un municipi neerlandès ha esdevingut pioner al món a l’hora de prohibir la publicitat de carn als seus espais públics, castigant novament la forma de vida d’un bon nombre d’holandesos.
Per descomptat, la influència globalista sobre Amsterdam marcà la gestió sanitària durant la pandèmia, traduint-se en l’adopció de mesures per part de les autoritats que restringien la vida social dels no-vacunats. Tal com va ocórrer amb la protesta del camp, el primer ministre no només va desoir les mobilitzacions socials que se’n derivaren, sinó que les reprimí amb contundència.
En aquesta ocasió, l’objectiu del govern suposa liquidar la privacitat de la població, obligant les entitats financeres a registrar i conservar totes les transaccions que superin els 100 euros. La informació recopilada haurà d’estar a disposició del Banc Central de la nació, amb la finalitat que pugui supervisar-ne els moviments.
De materialitzar-se els plans de l’executiu, tots i cadascun dels ciutadans seran tractats com a criminals en potència, sotmesos de forma preventiva a la invasió de la seva intimitat. La mesura està impulsada per la ministra de finances, Sigrid Kaag, que, com a bona deixebla del Fòrum Econòmic Mundial (WEF), és partidària d’eliminar definitivament els diners en efectiu.
