Així es va silenciar els científics escèptics amb la narrativa pandèmica oficial

Censura, difamació o desprestigi, són alguns exemples de les pràctiques que han hagut de patir reputats metges i científics que gosaren dubtar del relat dominant respecte de la Covid-19. Així ho revela un innovador estudi realitzat per investigadors israelians, que recull els diversos mètodes de repressió aplicats sobre la dissidència científica d’ençà de l’any 2020.

Els autors de la recerca han analitzat l’experiència personal de fins a 13 científics i metges, provinents d’Austràlia, el Canadà, la República Txeca, Alemanya, Israel, el Regne Unit i els Estats Units. Onze dels participants disposen de formació en diferents especialitats de la medicina, entre les quals es troben l’epidemiologia, la radiologia, l’oncologia, la pediatria, la ginecologia i la gestió de sales d’emergència. Els dos restants són investigadors científics en l’àmbit de la gestió de riscos i de la psicologia. Tots els entrevistats ostenten la titulació universitària de doctor.

D’acord amb el testimoni dels participants de l’estudi, s’evidencia que malgrat els ingents esforços de governs, mitjans de comunicació i corporacions tecnològiques, mai no va existir el consens científic que es pretengué fer creure entorn de la versió oficial de la Covid-19. En realitat, hi ha hagut des de l’inici profundes discrepàncies en relació amb aspectes essencials de la crisi epidemiològica, com ara l’origen de virus, les mesures aplicades, l’adequació de tractaments o la seguretat i l’eficàcia de les vacunes.

Tot i la divergència d’opinions manifestades, en molts casos per experts de reconegut prestigi, s’impedí una discussió científica sobre la qüestió, amb l’ànim d’imposar-ne una visió determinada. La tasca científica quedà supeditada a interessos polítics i es desplegaren sofisticades tècniques per a neutralitzar veus discordants, encara que es tractés d’eminències mèdiques amb centenars d’articles científics publicats o, fins i tot, Premis Nobel. Tanmateix, es neutralitzà qualsevol possibilitat de dur a terme un autèntic debat obert, just i al marge de qualsevol interferència política.

A partir del relat formulat pel conjunt dels entrevistats, els investigadors recopilen les principals tècniques utilitzades per a reprimir els científics díscols. S’activà un ampli ventall de modalitats de censura, així com de desprestigi personal i professional. Se’ls assenyalà i se’ls etiquetà amb categories despectives com ara “negacionista”, “antivacunes” o “teòric de la conspiració”. Patiren campanyes organitzades de difamació, sent víctimes de reiterats comentaris hostils o trobant-se, de la nit al dia, vetats dels mitjans de comunicació on fins llavors col·laboraven habitualment.

L’estigmatització i l’exclusió estaven acompanyades de la coerció en línia. A través de la modificació d’algoritmes i l’actualització de polítiques de contingut, els grans operadors digitals obriren la porta al bloqueig de publicacions, la reducció de la visibilitat de determinats usuaris i, en darrer terme, la suspensió definitiva de comptes. Plataformes com Facebook, Twitter, YouTube o la mateixa Google, perseguien la difusió d’aquells continguts que poguessin posar en dubte el discurs dominant. Amb el temps, es descobriria l’existència d’una estreta aliança entre les autoritats i les corporacions tecnològiques dirigida a silenciar versions alternatives.

En moltes ocasions, alçar la veu per a qüestionar la narrativa dominant implicava un elevat cost sobre la carreres d’aquests metges i científics. S’hagueren d’enfrontar a la revocació de llicències mèdiques o a l’acomiadament instigat per pressions provinents de diversos estaments. Entre aquestes maniobres que cercaven condemnar-los a l’ostracisme, sortí a la llum un episodi en què els Centres per al Control i la Prevenció de Malalties (CDC) nord-americans arribaren a demanar expressament una universitat que “revisés el cas” d’un dels acadèmics de la institució.

Al mateix temps, la recerca exposa el paper desenvolupat pels coneguts com a “verificadors de fets”. En concret, aquests mitjans tingueren una funció cabdal a l’hora de contribuir a la dinàmica de desprestigi sobre un bon nombre de reputats experts. Els “verificadors”, que malgrat presentar-se sota un embolcall de neutralitat operen al servei d’interessos de part, participaren activament dels processos d’estigmatització, no només desacreditant el científic, sinó també qualsevol col·lega o entitat amb què estigués relacionat.

En definitiva, assistim a una rigorosa investigació sense precedents, en què es descriuen amb detall les tècniques aplicades els últims tres anys per a controlar la narrativa. Uns mètodes que resulten contraris a la llibertat d’expressió, així com al dret de la ciutadania accedir a informació rellevant en matèria de salut pública, en un context crític de profunda incertesa.

Contingut relacionat: