N’hi ha hagut prou amb 1.401 vots a la vila de Ripoll per a provocar un autèntic terratrèmol polític a Catalunya. El nerviosisme exhibit per l’establishment davant els sis regidors obtinguts per Aliança Catalana delata la debilitat d’un sistema de partits que ja no dona més de si.
Si ahir assistíem a un acord de tripartit que proposava per a ocupar l’alcaldia a la cap de llista -ja no de la segona, sinó- de la tercera opció més votada a la localitat, aquest dimarts hem sabut que Junts s’obre a liderar un govern Frankenstein integrat per quatre de les formacions perdedores.
De materialitzar-se aquesta segona fórmula caldrien algunes explicacions. A nivell nacional, els actors implicats s’enfrontarien a la necessitat de justificar un pacte antinatural que agrupés projectes polítics -presumptament- contraposats. A escala local, haurien d’esforçar-se de valent per a legitimar l’assumpció de l’alcaldia per part d’un partit (Junts) que ha passat de 8 a 3 representats al consistori.
El fenomen Orriols eclipsava dilluns la remodelació del govern de Pere Aragonès, que va veure’s obligat a pronunciar-s’hi, clamant per aplicar l’antidemocràtica recepta del cordó sanitari. L’assumpte ha arribat fins a Waterloo, des d’on Carles Puigdemont sortia al pas a les darreres hores per a definir l’estratègia a seguir pels seus, després de la sonada desautorització a Laura Borràs.
Als principals mitjans de comunicació del país es reprodueixen els tics dimonitzadors contra la regidora de Ripoll, al mateix temps que s’alliçona el 30% de veïns que “han votat malament”. La consigna imperant per a silenciar la protagonista és, a cada minut que passa, més degradant per a la professió periodística i més insultant per a l’audiència.
Així doncs, l’establishment persisteix en la seva desconnexió amb la realitat per tal de no fer front als motius que subjauen en la victòria d’Aliança Catalana. L’èxit de Sílvia Orriols, d’innegable carisma i exquisida oratòria, té també molt a veure amb el vot provinent d’aquells que, en forma d’inseguretat i empitjorament de condicions de vida, carreguen amb els costs de l’avenç de l’agenda globalista.
