La passada setmana, els grans mitjans de casa nostra es feien ressò dels resultats d’una investigació duta a terme pel Centre d’Estudis Demògrafics (CED). Els titulars de la premsa reflectien la principal conclusió exposada a l’estudi: la immigració és “l’única alternativa realista” per a fer front als processos de despoblació a Catalunya i al conjunt de l’Estat.
No és habitual que des d’institucions acadèmiques de l’àmbit de les ciències socials es formulin afirmacions tan taxatives com la que ha assenyalat el CED en aquesta ocasió. L’entitat es presenta com a “centre de recerca i formació en demografia” i està vinculada a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
Pel que fa a la direcció del Centre d’Estudis Demogràfics, aquesta recau en Albert Esteve Palós, que també coordina l’àrea d’Investigació del Departament de Geografia de la UAB. D’acord amb la informació continguda al seu currículum, publicat a la xarxa, és membre de la International Union for the Scientific Study of the Population (IUSSP).
Amb seu a França, la IUSSP situa la seva missió en la promoció d’estudis científics sobre població, així com en l’estímul de l’interès per aquesta temàtica. A l’apartat de donants de la pàgina web de l’entitat apareix de forma preeminent el logotip de la Fundació Bill i Melinda Gates, com a benefactor destacat.
Tenint en compte els darrers informes d’activitat presentats per la IUSSP, les contribucions econòmiques de la fundació presidida pel fundador de Microsoft s’adrecen a sufragar projectes de recerca relacionats amb la contracepció i la planificació familiar. Es tracta de branques d’estudi estretament lligades amb una de les principals obsessions de Bill Gates: disminuir la població mundial.
Atesos els vincles i els antecedents exposats, es comprèn millor la contundència amb què els autors de l’estudi del Centre d’Estudis Demogràfics qualifiquen la immigració com a “única alternativa realista” per a combatre el fenomen de l’èxode rural.
D’aquesta manera, el recurs de la immigració, exhibit sota l’embolcall academicista com a “única alternativa” capaç de revertir el problema, acabarà permeabilitzant en la configuració de polítiques públiques. En paral·lel, la resta d’opcions restaran automàticament descartades.
No es contemplarà la inversió en equipaments, serveis o connexions que poguessin augmentar les expectatives vitals als territoris afectats. Tampoc no es valorarà la possibilitat d’apostar per la reindustrialització del país, ni els beneficis que, en aquest camp, podrien derivar-se si s’incentivés l’adopció del teletreball al si d’empreses i administracions.
