Un cop acceptat que la condició d’home o dona es redueix a la mera voluntat del subjecte, deixant-ne de banda la realitat cromosomàtica, la tinença d’uns determinats òrgans reproductius o l’implacable factor hormonal, entre tants d’altres condicionants biològics, queda automàticament sense efecte qualsevol argument per a rebatre que hom es declari membre d’alguna espècie no-humana.
Mentre als ordenaments jurídics d’arreu Occident s’aproven normatives que eleven a categoria de dret tota mena d’ocurrències, renunciant sovint al rigor científic i el sentit comú, a les societats d’aquests països afloren nous grupuscles que van cada cop més enllà. És el cas del corrent “otherkin”, la nova subcultura que aplega individus que s’identifiquen com a animals.
Davant l’avenç d’aquesta nova moda, els representants d’Alternativa per Alemania (AfD) al parlament de Renània-Palatinat, Michael Frisch i Joachim Paul, preguntaren fa uns dies al govern estatal quin tractament donen els responsables educatius als casos en què alumnes manifestin que s’autoperceben com a mascotes i no pas com a persones.
L’executiu hi respongué admetent que ja existeixen protocols específics per a gestionar situacions com la plantejada. En aquest sentit, es preveu un acompanyament pedagògic “sensible” amb el sentiment expressat per aquests menors, que disposaran de psicòlegs escolars “oberts i sense jutjar, amb l’objectiu de proporcionar el millor suport possible per a la persona interessada i l’entorn escolar”.
En definitiva, els centres d’ensenyament de Renània-Palatinat legitimen sense reserves aquest tipus d’autoafirmació personal, encara que suposi renunciar al seu rol social fonamental de difusió de la ciència i el coneixement. Entre les directrius del govern regional, s’inclou penalitzar els alumnes que qüestionin la identitat animal d’un altre company o deixar al marge de la gestió pedagògica les famílies de l’escolar.
