Amb poques hores de diferència hem assistit a la publicació d’un informe del Grup de Periodistes Ramon Barnils en què es reclama una apagada informativa sobre Sílvia Orriols i a l’aprovació al Parlament d’una moció orientada a reforçar la fallida estratègia del cordó sanitari contra la batllessa de Ripoll.
En el primer cas, el document elaborat per Nicolas Tomas, de l’Agència Catalana de Notícies (ACN), recomana als companys de la professió que, en cas d’haver-se d’entrevistar representants d’allò que anomena “extrema dreta”, se’ls confronti “fent-los parlar del que no volen” i “deixar-los al descobert”.
És a dir, la recepta consisteix a exercir d’autèntics periodistes, a diferència d’allò que porta fent el conjunt de l’star system comunicatiu de Catalunya, repartit entre els diferents digitals obscenament subvencionats. Mai no és tard per a començar a acomplir amb el seu rol de quart poder i deixar de limitar-se a transcriure notes de premsa i reproduir acríticament les consignes de l’establishment nostrat.
Pel que fa a l’episodi de la cambra catalana, el PSC, ERC, Junts, els comuns i la CUP es conjuraven per a desactivar el fenomen Orriols, comprometent-se a aïllar-la políticament arreu i instant l’oposició local a desbancar-la de l’alcaldia. No és casual que la iniciativa per a demonitzar el moviment a l’alça que encapçala la ripollesa arribi pocs dies d’ençà que el processisme perdés més de 700.000 vots.
Foren significatives les paraules de la ponent socialista, la diputada Alícia Romero, que declarava que “avui tenim Aliança Catalana governant perquè hem estat incapaços de posar-nos d’acord”. Una nova mostra de l’erràtica lectura que en fa la classe política. L’èxit de Sílvia Orriols rau més aviat en la desconnexió de la bombolla partitocràtica, institucional i mediàtica respecte dels nombrosos problemes que colpegen les classes mitjanes i populars del país.
