Durant els darrers mesos de juliol i agost la superfície forestal de Catalunya afectada per incendis ha estat de 595,74 hectàrees, és a dir, menys del 35% de l’àrea cremada al mateix període de 2022 (1.716,71 ha).
Aquesta caiguda de més del 65% suposa una excel·lent notícia per al país, però és, alhora, perjudicial per als catastrofistes climàtics, avesats a esprémer les dramàtiques imatges dels focs estivals en benefici de les seves tesis.
Tampoc no han estat suficients els esforços dels piròmans, aliats habituals de la histèrica propaganda climàtica i responsables cada temporada dels incendis més calamitosos.
En aquest sentit, segons dades oficials de l’Idescat, dels 643 incendis registrats al llarg de 2022, només 87 foren atribuïts a causes naturals. Per tant, menys del 14% del total s’iniciaren al marge de l’acció humana.
Malgrat la murga permanent per a imposar-nos el relat segons el qual el canvi climàtic estaria provocant una major freqüència i intensitat de focs, la sèrie històrica sobre el nombre d’incendis anuals en els últims vint-i-cinc anys els desmunta el dogma.
