La inèdita visita aquest dilluns dels ministres d’Exteriors dels vint-i-set Estats de la UE a Kíev pretenia escenificar una unitat entorn del suport a Zelensky, a hores d’ara més retòrica que no pas genuïna.
El mapa polític al centre d’Europa es troba en plena transformació, cristal·litzant l’esgotament social i econòmic per la guerra a Ucraïna que travessen els països que en són més pròxims.
És el cas d’Eslovàquia que, després de la recent victòria de Robert Fico a les urnes, se n’espera un apropament cap a les tesis defensades per Budapest, fins ara el principal escull per a Brussel·les en l’adopció de decisions conjuntes respecte del conflicte ucraïnès.
L’esquerda al si de la Unió podria eixamplar-se en poc més de deu dies, quan se celebraran eleccions parlamentàries a Polònia, un soci de major pes específic en comparació amb Eslovàquia.
Els sondejos publicats fins al moment projecten un increment del suport a la candidatura de la Confederació de Llibertat i Independència, que podria esdevenir determinant en la nova legislatura, començant per configuració del futur executiu.
Aquesta formació política sorgeix d’una aliança entre moviments llibertaris i sobiranistes polonesos, presentant un programa que combina rebaixes fiscals i la reducció de la despesa pública amb el foment de la natalitat i l’oposició als postulats woke.
Els estudis demoscòpics els atorguen una millora substancial respecte dels comicis de l’any 2019, en què assoliren un 6,81% dels vots.
Amb un discurs favorable al reforç de les fronteres, escèptic amb el procés d’integració europeu i que qüestiona l’alineament incondicional de Varsòvia amb el règim de Kíev, ha aconseguit penetrar amb força entre la població més jove.
Tant és així que el PiS, l’actual partit del govern de Polònia, fa setmanes que mira de visibilitzar un gir en la posició que venia mantenint respecte d’Ucraïna, caracteritzada pel suport total a Zelensky d’ençà de l’inici de la guerra.
Els últims xocs entre Varsòvia i Kíev, sigui per la gestió de refugiats, l’enviament d’armes o les limitacions a la importació de cereal ucraïnès, s’expliquen en bona part per la por a la fuga de vots cap a Confederació.
