A mesura que la ciutadania israeliana es recupera del shock inicial causat per l’atac sense precedents perpetrat per Hamas dissabte passat, creix el clamor per conèixer-ne el grau de responsabilitat de l’agència d’intel·ligència hebrea.
Admirat per aliats i temut entre enemics, el Mossad s’ha forjat d’ençà de la seva fundació una extraordinària reputació, acreditada per insignes operacions dutes a terme arreu del món.
Per aquest motiu, el paper dels serveis secrets israelians en relació amb l’ofensiva a gran escala de Hamas ha generat una forta perplexitat dins i fora del país.
L’acció de l’organització islamista per terra, mar i aire, que provocà més d’un miler de morts en territori hebreu i un centenar de segrestos, requeria involucrar un volum de recursos humans i materials insòlit fins al moment.
Es fa difícil d’entendre que l’ingent acaparament armamentístic -en bona part importat- amb què s’executà l’atac, evités l’atenció del Mossad, que no hauria estat capaç de detectar-ho malgrat el llarg període de temps necessari per a preparar una actuació d’aquesta magnitud.
Més encara quan n’estaven implicats una pluralitat d’actors, interns i externs, i que s’originà a la Franja de Gaza, probablement el racó més monitoritzat del planeta.
La coincidència amb una festivitat jueva no pot explicar que, amb la quantitat d’armes i individus implicats, els terroristes agafessin totalment desprevingudes les IDF, que també badarien a l’hora de repel·lir la violenta incursió de centenars de milicians, un cop iniciada.
Amb tot, ni la declaració d’estat de guerra, ni la creixent escalada del conflicte, haurien d’impedir que el govern israelià donés comptes sobre el fracàs de la intel·ligència nacional en la seva missió de neutralitzar les amenaces a la seguretat del país.
No poden quedar-ne tampoc al marge les revelacions dels darrers dies formulades per The Associated Press, segons les quals Egipte hauria advertit prèviament Israel de la possibilitat d’un atac d’aquest abast. La informació compartida pels funcionaris egipcis hauria estat entomada amb indiferència per part dels responsables hebreus.
A ningú no se li escapa que la barbàrie protagonitzada per les Brigades d’Al-Qassam, que ha fet la volta al món per mitjà de material gràfic explícit, beneficia el relat d’Israel a l’exterior, mentre en perjudica el de la causa palestina.
Mentrestant, la potent xarxa de propaganda sionista, coneguda com a Hasbarà i amb presència també a Catalunya, dedica des de dissabte tots els seus esforços a esprémer l’impacte emocional generat per les salvatges execucions de jueus a mans dels islamistes i a intentar imposar una narrativa basada en simplificar la complexitat palestina, reduint-la a Hamas.
Internament, la situació actual ha permès anul·lar la tempesta política provocada per la controvertida reforma judicial impulsada pel primer ministre Netanyahu, que s’ha demostrat hàbil un cop més a l’hora d’explotar la guerra per a la consecució dels seus propis objectius.
