D’ençà de la mortífera incursió dels combatents de Hamas al sud d’Israel fa tot just una setmana, la maquinària de propaganda sionista ha estat funcionant a ple rendiment, ben conscient de la importància que té el relat en el transcendental conflicte armat que s’albira a escala regional.
Ha estat precisament en el marc de la confrontació actual, que l’Associació Catalana d’Amics d’Israel (ACAI) ha aconseguit posicionar-se com a principal referent a Catalunya en la divulgació del discurs amb què l’estat hebreu pretén condicionar tant l’opinió pública com els governs d’arreu del món.
Amb una intensa activitat del seu compte a Twitter/X durant els darrers dies, aquesta entitat ha passat a abanderar la causa israeliana a casa nostra, relegant a un segon pla il·lustres actius de la Hasbarà catalana com els Renyer, Rahola o B. Culla, a qui la transformació dels usos en el consum informatiu de la societat ha restat rellevància.
La diferència respecte de la “intel·lectualitat” clàssica afí al sionisme no rau tan sols en el canal. L’estratègia de l’ACAI està farcida de sobreestimulació emocional, d’intents de xantatge emocional i d’acusacions indiscriminades d’antisemitisme. Tant és així, que fins i tot ha estat capaç de titllar Donald Trump de judeòfob.
Es tracta d’un despropòsit majúscul, tenint en compte que l’expresident dels Estats Units fou l’artífex dels històrics Acords d’Abraham, un procés que suposaria la normalització de relacions diplomàtiques i comercials entre Israel i els països àrabs de Bahrain, Emirats Àrabs Units, el Sudan i el Marroc.
Aquesta fita implicà el reconeixement explícit d’Israel per part de les nacions signants, fixant-se les bases per a futures fórmules de cooperació sostingudes en el temps. L’exitosa iniciativa diplomàtica de Trump reconfigurava l’escenari regional en benefici dels interessos de l’estat hebreu, a qui fins llavors li era negada la mera existència per la pràctica totalitat del món musulmà.
El camí que obrí l’expresident nord-americà va transcendir el seu mandat i fins a la setmana passada es trobaven molt avançades les converses per a incloure l’Aràbia Saudita als Acords d’Abraham. El reforçament d’Israel que projectaven aquestes negociacions motivaren en bona part l’ofensiva sense precedents de Hamas.
Sigui per manca de memòria o de gratitud, l’Associació Catalana d’Amics d’Israel gosava acusar Trump d’antisemita en un missatge que acabaria eliminant davant la reacció de diversos usuaris advertint-ne del clamorós desencert. L’expresident no només contribuí enèrgicament en garantir la seguretat d’Israel i l’estabilitat a la zona, sinó que reconeixeria Jerusalem com a capital de l’estat jueu.
També aprofundeixen en el descrèdit d’aquesta organització publicacions recents en què nega la responsabilitat de les autoritats israelianes en l’ascens de Hamas, malgrat ser un fet acreditat fa anys i admès per alts funcionaris de l’Estat, com és el cas de l’exoficial de l’exèrcit hebreu i governador de Gaza a principis dels anys vuitanta, Yitzhak Segev.
El testimoni de Segev, recollit pel The New York Times, coincideix amb el d’Avner Cohen, responsable d’afers religiosos a Gaza durant més de dues dècades, que el 2009 reconeixia al The Wall Street Journal que “Hamàs, al meu pesar, és creació d’Israel”.
En un context internacional de guerra freda, els governs d’Israel varen promoure activament la incipient organització islamista amb l’objectiu de debilitar l’OAP i de Fatah, que capitalitzava la resistència palestina a través d’un moviment secular i d’inspiració socialista.
Tal com li succeí als Estats Units amb el suport financer i militar facilitat als mujahidins afganesos, Israel tampoc no va preveure que temps després Hamas acabaria esdevenint la principal amenaça per a la seva pròpia seguretat. Sigui com sigui, és innegable que Israel es troba còmode amb l’actual hegemonia dels islamistes sobre la causa palestina, ja que afavoreix el relat hebreu de cara a l’exterior.
Amb tot, fora bo que l’ACAI es replantegés la línia d’actuació seguida els últims dies, abandonés la banalització de l’antisemitisme i assumís que a l’extremisme sectari de l’adversari se’l venç des del rigor i no pas amb més fanatisme.
I, posats a fer, que aprofiti per a condemnar la neteja ètica contra el poble armeni a l’Alt Karabakh, de majoria cristiana, a mans d’un Azerbaidjan dotat d’equipament militar de fabricació israeliana.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.