Quan falten pocs mesos perquè es faci efectiu el tancament de la clínica Tavistock, ordenat pel Servei Nacional de Salut anglès (NHS), afloren noves evidències sobre les nefastes conseqüències derivades dels tractaments que s’hi duen a terme.
Va ser l’estiu de l’any passat quan l’NHS va decidir la clausura provisional de The Tavistock Center, que fa més de tres dècades que opera com a l’únic proveïdor de serveis mèdics “d’identitat de gènere” per a infants i adolescents d’Anglaterra.
La decisió de tancar la clínica es produí arran de l’informe elaborat per la Dra. Hillary Cass, en què es constatà que s’hi prescrivia de forma excessiva l’aplicació de bloquejadors de pubertat. El 96% dels pacients derivats a Tavistock per a ser avaluats acabaren rebent un tractament hormonal d’aquest tipus.
Entre 2021 i 2022 en foren més de 5.000 els menors inclosos dins el programa del Servei de Desenvolupament d’Identitat de Gènere (GIDS, segons les seves sigles en anglès), una xifra que multiplica per vint la registrada una dècada enrere.
La investigació no només va concloure que existia un dèficit de reflexió diagnòstica prèvia a la decisió d’administrar bloquejadors de pubertat, sinó que també se’n desvirtuà el propòsit d’aquest tractament.
Malgrat ser concebut com un mètode per a guanyar temps de cara a l’assentament definitiu de la sexualitat del subjecte, a la pràctica, el 98% dels infants de Tavistock a qui se’ls administrava eren posteriorment sotmesos a hormonació creuada i a altres tractaments irreversibles de “reassingació sexual”.
Atès l’escàndol destapat per l’informe de la Dra. Carr i que motivà l’ordre de clausura per part de l’NHS d’Anglaterra, han aparegut iniciatives adreçades a examinar diferents aspectes vinculats l’única clínica al país especialitzada en l’assistència mèdica d'”identitat de gènere” de menors.
Una d’aquestes és la recerca impulsada per Susan McPherson, professora de psicologia i sociologia a l’Escola de Salut i Atenció Social de la Universitat d’Essex, que pretenia revisar els indicadors presentats per Tavistock respecte de l’afectació en la salut mental derivada de l’administració de bloquejadors de pubertat.
La mateixa clínica, de la mà d’un equip dels University College London Hospitals (UCLH), va fer públic un estudi realitzat sobre 44 pacients d’entre 12 i 15 anys sotmesos a aquest tractament hormonal, concloent que no comporta l’aparició d’alteracions psicològiques.
No obstant això, la recent revisió de Susan McPherson sobre l’estudi ofert el 2011 per Tavistock ha obtingut resultats completament oposats. Tant és així, que la nova anàlisi determina que el 34% dels menors patiren un deteriorament en la seva salut mental després de l’aplicació de bloquejadors de pubertat.
