Entre tones de purpurina, llums de neó i sobreactuacions histriòniques, la segona temporada d'”Èpic Nails” va estrenar-se a la plataforma 3Cat el passat 26 de març, prometent revolucionar el món dels talent shows. Però, a jutjar pels resultats d’audiència, la revolució s’ha quedat en una manicura mal feta.
El programa, en què vuit “artistes” d’ungles amateurs i semiprofessionals competeixen per demostrar el seu “talent” creatiu, duu el segell de la productora de Toni Soler, Minoria Absoluta. La primera temporada, que es va estrenar el gener de 2024, va costar 443.963,24 euros de diners públics. Aquesta segona, 479.651,58 euros.
En total, prop d’un milió d’euros en un projecte que no ha despertat ni un mínim d’interès entre el públic. Malgrat la forta promoció de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), que va esforçar-se de valent a donar-li visibilitat -incorporant-ne fins i tot nombroses cares de l’star system de la casa-, “Èpic Nails” ha passat completament desapercebut.
Aquest producte no apareix ni entre els 20 continguts de la plataforma més vistos durant el passat mes d’abril, d’acord amb el rànquing mensual publicat per la mateixa 3Cat. Això vol dir que cada capítol ha estat vist per menys de 5.500 persones, i probablement, ni s’apropi a aquesta xifra.
N’hi ha prou amb observar el nombre de visualitzacions a YouTube, on també està disponible la primera temporada sencera, per a copsar-ne la magnitud del fracàs. Excepte el primer capítol de la primera temporada, que no arriba a les 3.700 reproduccions després de més d’un any, la resta d’episodis d'”Èpic Nails” ni tan sols assoleixen les 200 visualitzacions. El primer de la segona temporada amb prou feines en supera les 800 a YouTube, tot i tractar-se d’una de les plataformes digitals més utilitzades pel grup demogràfic al qual, precisament, s’adreça el programa.
Com ja va passar amb la sèrie “Jo Mai Mai”, el debat que sobrevola torna a girar al voltant de la conveniència d’invertir milions d’euros dels contribuents catalans en continguts que no veu ningú. Els responsables de la CCMA es justifiquen afirmant que es tracta d’un producte “de nínxol”; un oportú pretext que permet a certes productores facturar quantitats exorbitants a càrrec de la radiotelevisió pública, sense necessitat d’haver d’acreditar-ne un mínim de resultats en termes d’audiència.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.