L’elevada pressió migratòria sobre la Unió Europea també es veu reflectida en la saturació que en aquests moments pateixen les oficines encarregades de tramitar les sol·licituds d’asil.
Tant és així, que el volum de peticions rebudes l’any passat al conjunt dels estats membres se situa a nivells assolits el 2015 i el 2016, en plena crisi de refugiats provinents de la guerra a Síria.
En aquests moments la majoria de les sol·licituds d’asil corresponen a individus de nacionalitat siriana i turca, d’acord amb les dades de l’Agència d’Asil de la Unió Europea (EUAA), que acaba de publicar el seu informe de l’any 2023.
L’organisme destaca la situació de desbordament a països com Alemanya, que concentra la majoria de sol·licituds pendents de resoldre: unes 240.000. Esmenta també el cas de Països Baixos, on s’han incrementat en un 40% en només un any.
Si bé existeix una norma comuna a la UE en matèria d’asil, la seva aplicació és desigual entre els diferents estats membres. Per aquest motiu, el percentatge d’aprovació de peticions varia d’un soci a un altre. També a conseqüència de la procedència nacional dels sol·licitants, que canvia en funció de cada país receptor.
L’actual allau de demandants d’asil ha comportat igualment complicacions a l’hora de fer efectives les deportacions derivades de la gran quantitat de sol·licituds que acaben sent rebutjades.
De fet, només retornen al país d’origen una petita minoria dels peticionaris a qui se’ls denega l’asil per no complir amb els requisits legalment establerts.
Segons les dades de l’Agència d’Asil de la Unió Europea, del milió de sol·licitants rebutjats entre els anys 2022 i 2023, tan sols abandonaren la UE uns 175.000. És a dir, un 17,5%.
La manca d’acceptació per part dels països d’origen o la facilitat d’aquests subjectes per a desplaçar-se a un altre estat membre provoquen que la majoria romanguin il·legalment a territori europeu de manera indefinida.
