L’espiral de violència desfermada per bandes criminals al país ha portat el govern suec a convocar una reunió de crisi aquest dijous per a abordar el fenomen. A la roda de premsa posterior a la trobada, el primer ministre Ulf Kristersson feia una preocupant confessió: “No tenim control sobre l’onada de violència, és força obvi”.
Des de començament d’any, Suècia ha registrat una mitjana d’un atemptat amb explosius al dia en el context de la criminalitat de bandes. Dimarts de la setmana passada fou un dia particularment tràgic, amb cinc explosions i un tiroteig mortal en només 24 hores. Els darrers nou dies la violència ha continuat a l’alça, amb més assassinats, incloent-hi l’execució a trets fa poques hores del destacat activista antiislamista d’origen iraquià Salwan Momika, conegut per cremar públicament l’Alcorà.
Davant d’aquesta situació, el ministre de Justícia, Gunnar Strömmer, convocava el consell especial contra el crim organitzat per a una reunió d’emergència. A banda del primer ministre Kristersson, han comparegut davant els periodistes la cap de la Policia Nacional, Petra Lundh, i el director general de l’Administració de Duanes sueca, Johan Norrman, que han exposat les mesures que es prendran per tal d’enfrontar la crisi.
La responsable policial s’ha mostrat preocupada per la participació de menors en activitats delictives, lamentant que nens de tan sols 12 anys siguin utilitzats per les bandes per a cometre actes violents. Strömmer, per la seva banda, ha posat l’accent en la capacitat de les xarxes criminals a l’hora d’adaptar-se als esforços de les autoritats i ha subratllat la necessitat de proveir les forces de seguretat amb millors eines i recursos. A més a més, destacava el fet que molts dels líders d’aquestes bandes les dirigeixen des de l’estranger, motiu pel qual ha explicat que l’executiu intensificarà la cooperació internacional amb l’objectiu de neutralitzar-los.
Entre les mesures urgents es troba la decisió del govern d’avançar l’aplicació d’una llei que amplia les facultats de la policia pel que fa a tècniques encobertes de control i vigilància sobre els menors que integren les bandes violentes. Tot i això, Demòcrates Suecs, formació política que sosté el govern des del parlament, ha criticat l’absència de representants d’aquest partit a la reunió i ha lamentat la manca de mencions a la immigració com un factor en la crisi delictiva.
Només uns dies enrere, es coneixia que Estocolm estava valorant traslladar reclusos condemnats a presons ubicades a l’estranger atès el grau de sobrepoblació actual als centres penitenciaris suecs. En aquest sentit, el ministre de Justícia ha confirmat que ja s’estan produint negociacions amb tercers països. La saturació es deu a l’augment de població empresonada com a conseqüència, especialment, de l’increment de l’activitat delictiva de les bandes. La xifra de sentències de privació de llibertat dictades el 2023 va ser un 25% més alta que la corresponent a l’any anterior.
Cal afegir també l’anunci d’aquest mateix mes de gener sobre un enduriment dels criteris per a l’obtenció de la ciutadania sueca a partir del 2026: s’exigirà un període de residència de vuit anys, l’absència d’antecedents criminals i proves d’independència financera. De la mateixa manera, el govern busca poder revocar la ciutadania dels nacionals amb doble nacionalitat que estiguin implicats en el crim organitzat.
