Un demolidor informe titulat “La maquinària de propaganda de la UE” exposa un tèrbol entramat de manipulació política finançat amb diners dels contribuents europeus. Segons el document, elaborat per Thomas Fazi i publicat per MCC Brussels, la Comissió Europea estaria utilitzant milers de milions d’euros per mantenir una xarxa d’ONG i think tanks que actuen com a comparses de Brussel·les, difonent propaganda globalista i silenciant veus crítiques arreu del continent.
L’informe revela que la Comissió Europea canalitza ingents quantitats de fons públics a organitzacions que, sota l’aparença de “societat civil”, actuen com a altaveus de les seves polítiques. Aquestes entitats, que sobreviuen íntegrament del pressupost de la UE, es dediquen a promoure l’agenda de Brussel·les mentre amaguen el seu caràcter eminentment propagandístic.
Al centre de la polèmica hi ha el programa Citizens, Equality, Rights and Values (CERV), descrit a l’informe com un exorbitant aparell de propaganda camuflat rere una suposada -i noble- “promoció de valors”. Tanmateix, a la pràctica, aquesta iniciativa no només serveix per a difondre una visió esbiaixada dels valors comunitaris, sinó que també actua com una eina “d’imperialisme cultural”, segons els termes emprats al document. Per mitjà del CERV, els euròcrates aconseguirien imposar normes d’orientació progressista/woke en països, sobretot del centre i l’est d’Europa, caracteritzats per mantenir uns valors tradicionals que xoquen amb aquests posicionaments ideològics.
Les xifres són reveladores: amb un pressupost de 1.800 milions d’euros, el CERV ha finançat des de l’any 2021 més de 3.000 ONG i think tanks alineades amb el projecte ideològic de la Comissió. Entre els beneficiaris més destacats hi trobem EuroCentralAsian Lesbian Community (sis milions d’euros), European Network Against Racism (4,9 milions d’euros), European Women’s Lobby (4,8 milions d’euros), International Lesbian, Gay, Bisexual, Trans and Intersex Association (ILGA-Europe) (quatre milions d’euros) i Oxfam (3,4 milions d’euros).
Aquestes organitzacions reben generosos fons de la UE per tal de promoure una determinada agenda política, alhora que les veus crítiques són estigmatitzades amb l’ànim de silenciar-les. D’acord amb el contingut de l’informe, la UE promou la censura a gran escala. En aquest sentit, la missió nombrosos programes finançats per Brussel·les es basa a assenyalar opinions discrepants com a “desinformació”, amb la finalitat de controlar el discurs públic.
L’any passat, per exemple, diverses ONG radicades a Romania, Bulgària i Itàlia –incloent-hi la filial romanesa de Freedom House– van rebre 270.000 euros per a un projecte titulat “Whos and hows: countering disinformation that pushes citizens away from the European“. La descripció que presenta la mateixa iniciativa resulta prou significativa: el seu objectiu és “exposar els discursos i actors que promouen missatges que soscaven la confiança en les polítiques de la UE”. La mera crítica política es qualifica de “desinformació”.
L’informe acusa la Comissió d’utilitzar els seus fons per a operacions d’ingerència política i de desestabilització de governs conservadors i euroescèptics a països com Polònia i Hongria. Patrocinant ONG locals oposades a aquests governs, Brussel·les estaria intentant manipular la política interna i enderrocar governs sota el pretext de “defensar els valors de la UE”, malgrat haver estat triats democràticament.
S’hi destaca el cas de l’entitat hongaresa Ökotárs Foundation, involucrada en disputes amb el govern de Viktor Orbán, que el 2022 va rebre 3,3 milions d’euros de la CE. Segons l’informe, aquesta fundació actua com a centre de distribució de fons estrangers destinats a influir en la política hongaresa. A Polònia, per la seva banda, diverses ONG finançades per la UE van tenir un paper clau en la mobilització de la societat civil contra l’anterior govern conservador, contribuint a la victòria de l’euròcrata Donald Tusk a les eleccions celebrades l’any 2023.
Amb tot, aquest explosiu document revelaria l’existència d’un “complex de propaganda UE-ONG” que opera a l’ombra i sense cap mecanisme de supervisió democràtica. La Comissió Europea manté d’aquesta manera una xarxa d’organitzacions suposadament independents, però que en realitat funcionen com a agents al servei dels interessos de l’establishment de la Unió. Hi sobresurten pràctiques d’obstrucció sobre la dissidència, per molt legítima que aquesta sigui.
A més a més, l’informe posa de manifest la preocupant manca de transparència en l’assignació d’aquests fons, que facilita un mal ús dels diners dels contribuents. La UE va gastar 1.8 mil milions d’euros a “Comunicació i Publicacions” a la darrera dècada, a través de contractes milionaris per a agències de publicitat i relacions públiques com ICF Next (92 milions d’euros), GOPA Com. (85 milions d’euros), Kantar (80 milions d’euros), Scholz & Friends (79 milions d’euros) o Havas (76 milions d’euros).
L’autor de l’informe adverteix del fet que en centralitzar el poder i silenciar veus dissidents, la Comissió Europea estaria erosionant la democràcia a Europa. Acusa Brussel·les d’imposar la seva visió política mitjançant un sistema de propaganda institucionalitzat, minant la sobirania dels estats membres i manipulant l’opinió pública.
