Una malaltia que es creia erradicada a Europa ha tornat, i ho ha fet amb força. Es tracta de la diftèria, que ha reaparegut amb el brot més gran registrat al continent des de la Segona Guerra Mundial. Els experts assenyalen els fluxos migratoris com un factor clau en el ressorgiment d’aquesta patologia set dècades després.
D’acord amb un recent estudi de l’Institut Pasteur publicat a la New England Journal of Medicine, l’any 2022 van registrar-se fins a 362 casos de diftèria a 10 països europeus. Una xifra molt superior a la mitjana anual de 27 casos reportada entre el 2016 i el 2021 a la Unió Europea i l’Espai Econòmic Europeu. Amb 118 casos, Alemanya va ser-ne l’epicentre, seguida per Àustria (66), el Regne Unit (59), Suïssa (52) i França (30). Bèlgica, Noruega, els Països Baixos, Itàlia i Espanya completen la llista.
El 96,1% dels afectats eren migrants recents o vivien en centres d’acollida, majoritàriament procedents de l’Afganistan i Síria. Ambdós països concentraren el 83,5% dels 266 casos comptabilitzats. La ruta dels Balcans Occidentals, marcada per condicions d’higiene deplorables i una escassa atenció mèdica, hauria contribuït a la propagació del Corynebacterium diphtheriae, nom amb què es coneix el bacteri causant de la diftèria.
El brot no va ser obra d’una sola soca del bacteri. Les anàlisis van detectar-ne múltiples clústers genètics (GC1, GC2, GC3 i GC9) que haurien travessat fronteres sense control. En aquest punt va tenir lloc un descobriment alarmant: algunes d’aquestes soques incorporaven gens de resistència a antibiòtics clau com l’eritromicina i la penicil·lina, que podrien neutralitzar tractaments tradicionals.
El 2023, per la seva banda, tancava amb 169 casos nous i dues morts addicionals a Europa. Les mateixes soques de la diftèria de l’any anterior continuaren circulant el 2023, ampliant la seva afectació sobre persones sense llar i consumidors de drogues intravenoses.
