La trajectòria de Chems-Eddine Hafiz, rector de la Gran Mesquita de París, és una successió de negocis milionaris, diplomàcia a porta tancada i un joc d’equilibris polítics que travessa el Mediterrani. Segons una investigació del diari Libération, aquest advocat francoalgerià és capaç d’adaptar el seu discurs en funció de l’audiència: a França defensa la República, el laïcisme i la convivència; a Algèria, es mostra totalment alineat amb les posicions oficials del president Abdelmadjid Tebboune, amb qui té una relació estreta.
Hafiz, que dirigeix la mesquita des del 2020, no és només un líder religiós. També ha actuat com a mediador en crisis diplomàtiques, com la de l’escriptor Boualem Sansal, empresonat a Algèria. A París, dins dels passadissos del poder, alguns el defineixen directament com “l’ambaixador d’Algèria a l’ombra”.
Un monopoli milionari amb segell halal
El punt més polèmic de la seva gestió és el control exclusiu de la certificació halal per a tots els productes que s’exporten a Algèria des de qualsevol país de la Unió Europea. La mesura, aprovada el 2023 pel govern algerià i el coneixement de França, funciona a la pràctica com un impost que genera milions d’euros anuals per a la Gran Mesquita de París.
Oficialment, aquests ingressos es destinen al pagament d’imams i el finançament d’activitats culturals i projectes comunitaris. Però la manca de transparència i les queixes de les empreses exportadores han posat el sistema sota la lupa de Brussel·les. Fonts diplomàtiques calculen que la recaptació real podria ser fins a quatre vegades superior a la declarada.
Política a la mesquita
Hafiz no ha tingut problemes a l’hora de barrejar política i religió. Durant les presidencials franceses del 2022, va organitzar un sopar a la mesquita per donar suport a Emmanuel Macron, tot i que la llei contra el separatisme prohibeix actes polítics en llocs de culte. Ell mateix admet que ho a instàncies d’Alger i sota el pretext de frenar l’extrema dreta.
Al llarg dels anys, ha teixit contactes amb presidents francesos de tots els colors -de Nicolas Sarkozy a Macron- i amb actors clau del món musulmà, incloent-hi corrents que critica públicament, com ara els Germans Musulmans.
Entre dos mons
A França, Hafiz projecta la imatge d’un home de diàleg, defensor de la tolerància i el respecte entre religions. A Algèria, en canvi, la seva veu s’assembla més a la del règim, especialment en qüestions sensibles com el conflicte de Gaza o les relacions amb Israel.
L’estiu de 2022, després de l’intent d’assassinat de Salman Rushdie, l’escriptor perseguit pels islamistes, el perfil a Twitter de Hafiz va publicar un -més que- controvertit missatge: “Els creients es postraran mentre que els incrèduls amb prou feines ho podran fer, amb l’esquena rígida, i quan un d’ells es vulgui postrar, el seu coll s’inclinarà en direcció contrària, com van fer els incrèduls en aquest món…“. La publicació acabaria esborrada i atribuïda a un error de l’equip del rector.
Amb 71 anys, continua movent-se entre la política, la diplomàcia i la religió, intentant sostenir un pont cada cop més fràgil entre París i Alger. Sigui com sigui, les connexions amb els serveis algerians, el finançament del règim de Tebboune i el privilegi del monopoli de la certificació halal han fet que entre els cercles diplomàtics es descrigui la Gran Mesquita de París com el “pati del darrere d’Alger” al bell mig de la capital francesa.
