Les empreses europees gasten conjuntament cada any uns 150.000 milions d’euros només per a complir amb les normes que dicta la Unió Europea, segons xifres revelades per la mateixa Comissió. Així ho recollia aquesta setmana el diari suec Fokus, suggerint que la complexitat i el volum de la legislació sorgida de les institucions comunitàries han esdevingut una autèntica barrera per al creixement econòmic.
La factura podria incrementar-se encara més si tenim en compte declaracions recents de la ministra d’Afers Econòmics de Dinamarca, Stephanie Lose. D’acord amb la mandatària danesa, les noves lleis que s’estan preparant podrien afegir fins a 120.000 milions d’euros addicionals per any en costos burocràtics per al conjunt de les empreses.
Durant dècades, la Unió Europea ha anat construint un ampli marc legal en àmbits com la seguretat dels productes, la protecció del medi ambient, la transparència empresarial o la igualtat de tracte entre consumidors. Aquest esforç s’ha traduït en una muntanya de tràmits, informes i auditories que moltes empreses -sobretot les petites- tenen dificultats per a assumir.
En alguns països, fins i tot els polítics més europeistes comencen a parlar de “desregulació” i “simplificació”, termes fins fa poc impensables en determinades famílies polítiques. Els governs, pressionats per l’augment de la desafecció, per les protestes del sector primari i per partits que reclamen més sobirania nacional, demanen ara una Europa menys burocràtica i més pragmàtica.
Entre els costs vinculats a les regulacions europees als quals ha de fer front les empreses de la Unió, destaquen especialment les corresponents a la qüestió mediambiental. Amb la posada en marxa del Pacte Verd Europeu, presentat per Brussel·les l’any 2019, les companyies s’han vist obligades a dur a terme grans inversions orientades a reduir emissions i adaptar els seus processos a les noves exigències ecològiques.
Diversos reglaments i directives han imposat els darrers temps a la indústria europea despeses en equips per a reduir les emissions contaminants, en l’augment d’estructures tècniques i administratives per a garantir-ne el compliment i en modificacions profundes en les plantes de producció. En molts casos, els objectius de sostenibilitat del Pacte Verd han desembocat en noves obligacions tributàries i auditories ambientals constants.
No obstant això, transcorreguts sis anys d’ençà del llançament del Pacte Verd, la situació econòmica arreu de la Unió Europea ha canviat de manera substancial. En aquests moments el continent afronta una desacceleració industrial i una pèrdua de competitivitat sense precedents en sectors clau. Per tot plegat, cada cop més sectors productius consideren que, tot i compartir els objectius de fons de determinades normes, el ritme i la intensitat de la regulació els estan deixant sense marge per a competir amb altres regions del món.
