El cas d’Elizabeth Kinney, britànica de 34 anys, evidencia els efectes delirants que poden provocar les controvertides lleis sobre “comunicacions ofensives” i “delictes d’odi” vigents al Regne Unit. Kinney ha estat condemnada per un delicte d’odi d’homofòbia després d’haver utilitzat l’expressió “marieta” (“faggot“) en missatges privats enviats a una examiga, en els quals relatava amb indignació l’agressió física que acabava de patir.
Es referia a l’atac violent que prèviament havia rebut per part d’un home que l’havia colpejat, fins al punt que hagué de desplaçar-se a un hospital per a rebre atenció mèdica. Durant la conversa amb l’aleshores amiga, Kinney va enviar fotografies de les lesions, incloent-ne de la fractura de crani soferta.
Aquesta setmana, la jove ha explicat en una entrevista amb el periodista Piers Morgan que, en l’estat de commoció en què es trobava arran de l’agressió, va escriure una sèrie de missatges rabiosos descrivint l’home que l’havia atacada. Entre els insults hi havia la paraula “marieta” que acabaria sent determinant en la denúncia. L’examiga que rebia els missatges va acudir a la policia i va assegurar que el contingut era abusiu i homofòbic. A partir d’aquí, la fiscalia va qualificar l’incident de comunicació maliciosa de gravetat.
La intervenció policial que se’n derivà va ser, segons Kinney, tan traumàtica com sorprenent. Tal com relata a l’entrevista, onze agents -deu homes i una dona- van entrar a casa seva mentre ella era a la banyera. Sense respectar-ne la intimitat, van pujar les escales, van obrir la porta del lavabo i la van obligar a vestir-se mentre plorava i els demanava que marxessin. Només quan la resta d’agents abandonar l’espai, l’única dona que integrava l’operatiu li va comunicar el motiu de la detenció: delicte d’odi i comunicacions malicioses.
Durant el judici, Kinney va admetre l’enviament dels texts considerats ofensius a través d’una aplicació de missatgeria. Va insistir, però, que les expressions formulades no tenien cap intenció de fer al·lusió a l’orientació sexual de ningú, sinó que fou un esclat emocional enmig d’una situació de dolor, por i ràbia. El seu advocat va subratllar que es tractava d’un “discurs irreflexiu”, fruit de l’impacte d’haver estat colpejada i hospitalitzada. Segons ell, no hi havia cap motivació hostil ni cap procés de pensament més enllà de la necessitat de desfogar-se.
Malgrat la versió de la noia, el tribunal va concloure que el comentari tenia naturalesa homòfoba i, per tant, la condemnà a una pena agreujada de dotze mesos de serveis comunitaris, setanta-dues hores de treball no remunerat i deu dies d’activitats de rehabilitació. També se li va imposar el pagament de les despeses judicials.
