La proliferació d’establiments de kebab, sovint amb una activitat i afluència de clients aparentment escasses, és una imatge habitual a barris de Barcelona i d’altres municipis de Catalunya. Aquest patró, que genera interrogants entre veïns i comerciants, no és exclusiu del país. A França, un informe recent de l’Institut per a la Justícia (IPJ) ha posat xifres a un fenomen similar, concloent que el 42% dels kebabs analitzats a l’estudi presenten indicis compatibles amb pràctiques de blanqueig de capitals. Aquestes revelacions arriben en un moment en què, a casa nostra, els Mossos d’Esquadra han alertat públicament del desbordament del crim organitzat vinculat al narcotràfic.
L’estudi francès, del qual se’n feia recentment ressò la periodista Charlotte d’Ornellas, s’emmarca en un context de fort creixement del sector del menjar ràpid. Entre el 2000 i el 2022, França ha passat d’uns 13.000 a més de 48.000 establiments d’aquesta mena. Dins d’aquest conjunt, els kebabs han experimentat una expansió especialment destacada: actualment se n’estimen uns 14.000, uns 3.000 més que fa cinc anys. Aquest increment, molt concentrat en determinades zones urbanes, ha alimentat dubtes sobre la viabilitat econòmica real d’alguns locals, una percepció que també és present a nombroses localitats catalanes.
A França, diversos alcaldes han expressat públicament aquestes inquietuds. En municipis petits com Fère-en-Tardenois o Clermont de l’Oise, els responsables locals han posat de manifest la dificultat d’explicar la concentració de kebabs, barberies o altres petits negocis en relació amb la població resident. Situacions comparables es poden observar a Catalunya, on l’obertura successiva de locals -a poca distància els uns dels d’altres- sovint va acompanyada d’una activitat comercial aparentment limitada.
La hipòtesi que alguns d’aquests establiments puguin funcionar com a comerços tapadora per canalitzar diners d’origen il·lícit és compartida per diferents àmbits institucionals. La metodologia de l’IPJ es basa en cinc indicadors financers i administratius: una declaració del volum de negoci sobredimensionat; marges bruts clarament inferiors a la mitjana del sector; la presència d’una mateixa persona administrant diverses societats en sectors considerats de risc; canvis freqüents d’encarregat; i una facturació molt inferior al volum de compres de mercaderies. Quan un establiment compleix almenys dos d’aquests criteris, és considerat “altament sospitós”.
L’anàlisi de 67 kebabs situats a Montpeller, Nantes i Lilla mostra que el 42% poden ser raonablement sospitosos de blanquejar diners, segons aquests criteris restrictius. L’institut afegeix que, en la pràctica professional, els experts comptables poden comunicar una sospita a les autoritats competents amb un sol indici rellevant, fet que eleva fins a prop del 90% el nombre d’establiments amb algun element d’alerta.
L’estudi subratlla que el sector del kebab presenta característiques que poden facilitar aquest tipus de pràctiques: un ús intensiu de diners en efectiu, estructures jurídiques simples, marges declarats molt variables i comptabilitats habitualment poc detallades. Aquestes condicions, però, no són exclusives dels kebabs i es repeteixen en altres petits negocis com ara barberies, salons d’ungles, bars de shisha o botigues d’alimentació nocturnes, un paisatge comercial que també ha irromput a molts barris del nostre país en molts casos de la mà de la immigració d’origen pakistanès.
La dimensió catalana del fenomen pren rellevància a la llum de l’alerta llançada aquest cap de setmana pels Mossos d’Esquadra. En una entrevista a 3CatInfo, l’intendent de la Prefectura del cos policial, Toni Rodríguez, ha advertit que la lluita contra el narcotràfic està arribant al límit de les capacitats policials i que Catalunya s’ha convertit en un dels principals hubs productors de marihuana d’Europa, a més de zona de pas d’altres drogues. Segons Rodríguez, aquest volum d’activitat genera uns fluxos econòmics difícils d’absorbir sense que una part acabi sent blanquejada.
En aquest sentit, la sotsdirectora de la lluita contra la criminalitat financera a França, Magali Caillat, explicava al mitjà gal Le Journal du Dimanche que aquests petits negocis no només poden servir per canalitzar quantitats limitades de diners d’origen il·lícit, sinó també per a reforçar l’arrelament territorial de les xarxes criminals. A través d’aquests establiments, es pot oferir una aparença legal, facilitar nòmines a persones vinculades al narcotràfic i dificultar-ne el control administratiu, especialment quan els locals obren i tanquen amb rapidesa.
Des de l’entrada en vigor de la nova llei contra el narcotràfic, les autoritats franceses han decretat 96 tancaments administratius de comerços diversos. A Catalunya, la discussió sobre com abordar el crim organitzat i el blanqueig associat continua obert, en un context en què, tal com alerten els Mossos, el volum de diners que mou el narcotràfic supera àmpliament la capacitat de resposta actual. L’experiència francesa aporta elements d’anàlisi que reforcen la idea que el fenomen dels kebabs sota sospita no és puntual ni local, sinó part d’una dinàmica més àmplia que també interpel·la les institucions catalanes.
