Un informe recent sobre les anomenades zones “no-go ” a la UE situa el barri del Raval de Barcelona entre els casos amb un nivell elevat d’afectació dins del conjunt de ciutats analitzades. L’estudi, presentat aquesta setmana a Brussel·les, ha estat elaborat per New Direction, una fundació vinculada al grup dels Conservadors i Reformistes Europeus (ECR) de l’Eurocambra.
La recerca classifica les àrees urbanes “no-go” a partir d’una puntuació de 0 a 10, que s’obté de diversos indicadors agrupats en tres grans àmbits: criminalitat i violència, existència de societats paral·leles i grau de presència institucional. S’hi inclouen dades quantitatives com la taxa d’homicidis, robatoris o atur, així com la presència d’avalots, bandes juvenils o atacs a serveis d’emergència.
Les xifres del Raval
Quant a indicadors concrets, el barri del Raval mostra valors que superen majoritàriament els corresponents a la mitjana del conjunt de països de la Unió Europea, utilitzats pels autors de l’estudi com a referència. El document sosté una àrea urbana esdevé “no-go” com a resultat d’una combinació d’immigració massiva, islamització i retirada progressiva de l’Estat, que comporta el sorgiment societats paral·leles.
En l’àmbit de criminalitat, la taxa de robatoris per cada 100.000 habitants registrada al Raval (803) multiplica gairebé per 14 la mitjana de la UE (58). Pel que fa a les taxes d’homicidis i de violència sexual, el Raval també supera amb escreix els valors de referència.
En el cas dels indicadors socials, l’informe associa el Raval amb una taxa d’atur del 50%, clarament per damunt del 6% de mitjana europea. Alhora, el barri barceloní presenta un percentatge d’abandonament escolar del 28%, triplicant pràcticament la mitjana a la UE (10%).
Barcelona, al top 10
Dins del rànquing de zones “no-go”, el Raval de Barcelona obté una puntuació de 7,1 sobre 10, un resultat que el situa en la desena posició dels 17 barris analitzats a la recerca. Aquesta nota equival a la qualificació de “zona greu”, definida per l’estudi com un escenari de “disfuncions profundes” i amb un dèficit de presència institucional.
En comparació amb altres ciutats, Barcelona apareix per sota de casos com Saint-Denis (París), Molenbeek (Brussel·les) o Rosengård (Malmö), que presenten puntuacions per damunt del 9 i que són classificats com a “crítics”. La capital catalana també es troba lleugerament per darrere d’altres àrees urbanes amb índexs elevats com Angered (Göteborg) o Neukölln (Berlín).
Tanmateix, supera en puntuació altres casos de l’estat espanyol, com el de Villaverde (Madrid), i els barris més insegurs de ciutats neerlandeses com Rotterdam i la Haia.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.