El març de 2021, l’aleshores ministre espanyol José Luis Ábalos hauria organitzat, en ple estat d’alarma per la Covid-19, una trobada amb prostitutes al luxós restaurant Kabuki Wellington de Madrid, vulnerant restriccions sanitàries vigents en aquell moment, moltes de les quals imposades pel mateix govern del qual formava part. Així ho ha revelat aquesta setmana el digital El Español, que publica missatges de WhatsApp intercanviats entre Ábalos i el seu exassessor i home de confiança, Koldo García.
La informació publicada descriu una vetllada celebrada durant una de les etapes més crítiques de la crisi sanitària. Un sopar en què, a banda d’Ábalos i Koldo, també haurien participat el comandant de la Guàrdia Civil Rubén Villalba, l’empresari xinès Fangyong Du -conegut també com a Miguel Duch i vinculat a l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero- i sis prostitutes contractades per a la trobada.
D’acord amb la reconstrucció dels fets, la festa hauria començat a les 20.30 hores i s’hauria allargat més enllà de la mitjanit, malgrat que els restaurants madrilenys estaven obligats a tancar a les 23.00 hores i sotmesos limitacions estrictes d’aforament. El diari explica que Koldo García hauria pagat 1.200 euros en efectiu a una madame per organitzar la cita i distribuir les noies entre els assistents.
El judici pel cas de les mascaretes, vist per a sentència
La notícia s’ha fet pública la mateixa setmana en què el judici pel conegut com a “cas Koldo” o “cas Ábalos” ha quedat vist per a sentència al Tribunal Suprem. La Fiscalia Anticorrupció considera Ábalos una figura clau dins d’una presumpta trama de corrupció vinculada, precisament, a l’adjudicació de contractes públics d’emergència per a la compra de mascaretes durant la pandèmia. Els fiscals demanen fins a 24 anys de presó per a l’exministre de Transports i 19 per a Koldo García.
La investigació judicial sosté que, aprofitant la situació d’emergència sanitària, diverses empreses sense experiència en el sector haurien obtingut adjudicacions milionàries mitjançant procediments excepcionals i poc transparents. Bona part del cas té a veure amb la societat Soluciones de Gestión y Apoyo a Empresas, que va passar de no facturar pràcticament res el 2019 a moure prop de 54 milions d’euros en contractes públics durant el 2020.
El panorama que emergeix arran de les darreres revelacions resulta especialment explosiva des del punt de vista polític: mentre milions de ciutadans estaven sotmesos a confinaments, restriccions de mobilitat i prohibicions de reunió sota el pretext de protegir la salut pública, membres destacats del govern de l’Estat haurien ignorat aquelles mateixes normes i, al mateix temps, haurien participat en una presumpta trama d’enriquiment relacionada amb la compra de material sanitari.
Les ombres sobre la gestió d’Illa durant la pandèmia
El ‘cas Koldo’ també ha projectat altres ombres sobre l’executiu de Pedro Sánchez del qual formava part l’actual president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, ministre de Sanitat en aquella època. Els primers mesos de la pandèmia, el ministeri dirigit per Illa va gestionar contractes d’emergència per centenars de milions d’euros amb empreses intermediàries, incloses diverses societats xineses sense experiència sanitària coneguda.
Algunes d’aquestes operacions sota polèmica tenen a veure amb per suposats sobrecostos, manca de controls adequats i distribució de material defectuós. Entre els casos més controvertits hi figura el de milions de mascaretes FFP2 defectuoses adquirides a la firma xinesa Hangzhou Ruining Trading. També han aflorat noms d’empresaris i intermediaris d’origen xinès en enregistraments i investigacions relacionades amb el “cas Koldo”, en converses que inclouen mencions al nom de Salvador Illa.
Una investigació encara oberta
La investigació judicial, dividida entre l’Audiència Nacional i el Tribunal Suprem, aborda presumptes delictes de pertinença a organització criminal, tràfic d’influències, suborn, malversació i blanqueig de capitals. La Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil sosté que diversos membres de la trama haurien utilitzat la situació d’emergència derivada de la Covid-19 per teixir una xarxa d’influència política i empresarial orientada a obtenir beneficis milionaris a través de contractes públics adjudicats sense concurs ordinari.
En aquest context, les informacions recents sobre festes amb prostitutes durant el toc de queda no només afegeixen un nou element d’escàndol i -encara més- sordidesa al cas, reforcen també la percepció d’una doble moral dins del poder polític en els mesos més durs de la pandèmia del coronavirus: mentre la població patia restriccions severes -i fins i tot la suspensió- de drets i les llibertats fonamentals, responsables públics gaudien d’una vida privada completament aliena a les mateixes normes que imposaven sobre la ciutadania.
