Corria l’any 2015 quan Europa es convertia en receptora de gairebé un milió de refugiats sirians, als que s’afegiren immigrants d’arreu de l’Orient Mitjà i de l’Àfrica Subsahariana. L’anomenada crisi dels refugiats va derivar ràpidament en una batalla política al si de la Unió Europea. Els Estats membres celebraren diverses cimeres per tal de gestionar conjuntament el repte migratori.
És aleshores quan Hongria, amb el primer ministre Viktor Orbán al capdavant, va optar per reforçar les seves fronteres. Pretenia així evitar que una eventual arribada massiva i descontrolada de població estrangera en un espai curt de temps, pogués desestabilitzar el país, tensionar la societat i posar en perill la qualitat de vida dels seus ciutadans. Malgrat la pressió que va rebre de l’elit europea, que s’oposava obertament a la posició adoptada per Budapest, Orbán comptà amb la complicitat d’altres nacions com Polònia, Eslovàquia o la República Txeca.
Aquests països, juntament amb Hongria, conformen el denominat Grup de Visegrad, un eix centreeuropeu creat per a defensar interessos compartits. Les estadístiques oficials han acabat ratificant la utilitat de la política fronterera endegada pels estats que pertanyen a aquesta aliança. Segons dades de l’Eurostat, els dos països de la Unió Europea amb la taxa més baixa de robatoris amb violència registrats entre el 2016 i el 2018, foren Hongria i Eslovàquia.
El trasllat de les dades sobre la ràtio de robatoris a un mapa europeu permet una visualització més clara en termes comparatius. Les polítiques públiques dels països que ocupen la part central del continent s’han demostrat més eficaces pel que fa als nivells de seguretat ciutadana, respecte de les seguides per altres socis dins la Unió.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.