El conseller delegat de la farmacèutica Pfizer, Albert Bourla, s’ha embutxacat de cop uns 5,6 milions de dòlars. L’extraordinari ingrés va tenir lloc el passat 9 de novembre, coincidint amb les notícies sobre els bons resultats assolits a la fase final del desenvolupament de la seva vacuna contra la Covid-19. L’anunci, recollit en pràcticament tots els mitjans de comunicació, situa l’eficàcia del fàrmac experimental en un 90%.
Com era previsible, la informació ha impactat als mercats financers, empenyent a l’alça el valor de les accions de la corporació. Aprofitant l’eufòria borsària, Bourla s’ha desfet del 62% dels títols que ostentava de la companyia que dirigeix. L’operació va tancar-se a un preu de 41,94 dòlars per acció, fregant el màxim anual que se situa en 41,99 dòlars. A idèntic preu de venda, la vicepresidenta de Pfizer es desfeia, simultàniament, d’un total de 43.662 títols que posseïa del mateix laboratori.
La coincidència temporal entre l’anunci sobre l’èxit de la vacuna i la venda milionària d’accions de la companyia nord-americana per part del seu conseller delegat, han provocat lògiques suspicàcies. Als Estats Units l’ús d’informació privilegiada en l’activitat financera està fèrriament controlat i durament sancionat. En atenció a aquesta circumstància, el directiu hauria utilitzat una estratègia permesa pel regulador, amb l’ànim de garantir la licitud de l’operació.
La SEC, l’autoritat nord-americana competent sobre els mercats financers, no considera que s’incorri en actes fraudulents basats en informació privilegiada quan un directiu ven títols de la seva empresa a través d’un pla preestablert. Bourla, per tant, hauria anticipat l’operació amb prou antelació per a legitimar-la mitjançant aquesta excepció. L’ordre de venda es va programar per a ser executada en el moment que el valor de l’acció assolís un preu determinat. Tot i que la venda quedaria protegida sota una aparent legalitat i que no es percep cap intenció de la SEC per a investigar-la, convé posar-la en context.
En primer lloc, resulta que la planificació personal financera de Bourla es fixà el 19 d’agost d’aquest mateix any. És a dir, l’operació s’havia programat menys de tres mesos abans de fer-se efectiva. Tenint en compte el minuciós i exclusiu coneixement en relació amb el desenvolupament d’un fàrmac que pot tenir el CEO del mateix laboratori, aquest període inferior a tres mesos s’adverteix força curt. Els recels augmenten en intuir-se que l’anunci del fabricant va demorar-se expressament per a no perjudicar un dels candidats a les eleccions presidencials dels Estats Units, celebrades en aquelles dates.
En segon lloc, a l’hora d’analitzar un determinat comportament financer i els seus efectes sobre la regla d’igualtat entre els agents que hi participen, cal anar més enllà. Convé reflexionar sobre els elements que intervenen en el correcte funcionament dels mercats i en el necessari respecte pels principis que l’han de guiar. En aquest sentit, s’ha d’atendre al paper dels mitjans de masses. La gran cobertura comunicativa que ha merescut l’anunci de l’eficàcia de la vacuna de Pfizer ha estat determinant en la inèdita pujada del seu valor en borsa. Revalorització que, en últim terme, ha permès el seu conseller delegat ingressar gairebé 6 milions de dòlars al seu patrimoni personal. Fins aquí, poc a retreure, si no fos perquè els grans grups de comunicació comparteixen accionista amb la farmacèutica.
Es tracta de BlackRock, un dels majors fons d’inversió del món i, al mateix temps, un dels propietaris de Pfizer. El fons controla, alhora, bona part de l’accionariat dels principals conglomerats mediàtics d’arreu del món. En el cas d’Espanya, ostenta volums gens menyspreables dels títols de propietat de Mediaset, Atresmedia i del Grupo PRISA. Parlem dels tres grups mediàtics que posseeixen els diaris, les emissores ràdio i els canals de televisió més consumits pel públic espanyol. En aquest escenari, el tractament informatiu que realitzaren respecte dels resultats presentats per Pfizer redundà, sens dubte, en benefici del gegant farmacèutic. Un profit corporatiu convenientment explotat pel seu màxim mandatari a títol individual. És necessari, per tant, considerar la totalitat de les variables concurrents per a poder valorar el grau d’honestedat i ètica subjacent en una determinada pràctica financera, així com el seu impacte en la igualtat de condicions amb què han d’operar el conjunt dels agents. Pel bé del mercat, dels inversos i de tota la societat.
