La secretària d’Estat de Maine dictava dijous passat una resolució que inhabilita Donald Trump per a presentar-se a les primàries del Partit Republicà en aquest estat nord-americà.
Amb aquesta decisió, Maine s’afegeix a la via oberta dies enrere per Colorado, on el Tribunal Suprem estatal ha decretat la prohibició d’incloure el nom de l’expresident a les butlletes de les eleccions a la Casa Blanca que se celebraran en menys d’un any.
Si bé grupuscles vinculats al Partit Demòcrata ha impulsat accions anàlogues a estats com Michigan, Califòrnia, Arizona o New Hampshire, aquestes finalment no han prosperat i han estat rebutjades per les autoritats competents.
Es tracta d’unes mesures insòlites en la dilatada trajectòria democràtica dels Estats Units i que es fonamenten en una torsió interpretativa de la 14a Esmena de la Constitució del país, que impedeix els individus que hagin participat en una “insurrecció” esdevenir elegibles.
Els artífexs d’aquesta operació en marxa consideren que el paper de Trump durant els incidents del 6 de gener de 2021 al Capitoli encaixa dins aquest supòsit, malgrat que en fins al moment no ha estat ni condemnat, ni processat, ni tan sols acusat de cap delicte d’insurrecció. Fou, a més a més, absolt pel Senat de qualsevol responsabilitat en aquest sentit.
Tot fa pensar, per tant, que la Cort Suprema dels Estats Units acabarà deixant sense efecte aquests greus intents d’interferència electoral, garantint la presència a tot el territori nacional de l’opció que la majoria de sondejos situen, ara per ara, com a guanyadora.
Sigui com sigui, a Colorado i Maine, “estats blaus”, el triomf demòcrata es dona per fet i el veto sobre Trump no tindria cap repercussió en els resultats finals. Això es deu a les particularitats del sistema electoral estatunidenc, que atorga la totalitat dels compromissaris en joc a cada estat al candidat que hi hagi obtingut més vot popular.
Així doncs, som davant d’unes decisions sense precedents en què Donald Trump no en resulta el principal damnificat. Per damunt de tot, aquestes maniobres a la desesperada conculquen el dret de vot de milions de ciutadans, a qui se’ls priva d’expressar lliurement a les urnes les seves preferències polítiques.
De retruc, deixen en qüestió la neutralitat de les institucions, que apareixen segrestades per interessos partidistes, mentre s’erosionen els pilars del model de “república constitucional” dels Estats Units, històricament admirat arreu del món.
