L’organització islamista Hamas, que controla la Franja de Gaza, ha aprofitat la darrera jornada de la festivitat jueva de Sucot per a colpejar Israel amb un atac a gran escala i per sorpresa des de múltiples fronts.
Desenes de combatents han protagonitzat aquest dissabte una violenta incursió a través de la frontera sud del país, coincidint amb un llançament massiu de projectils que ha arribat a abastar les àrees de Tel-Aviv i Jerusalem.
Membres de les forces armades, així com residents de les localitats hebrees més properes a la Franja de Gaza, han patit la ràtzia dels milicians palestins, que han aconseguit prendre el control de diferents poblacions.
La insòlita magnitud de l’ofensiva, a hores d’ara amb un balanç de més de 500 morts i un d’un centenar d’ostatges, duia el primer ministre Netanyahu a declarar l’estat de guerra i anunciar un contraatac contundent.
Amb tot, es tracta de l’acció armada de major intensitat i sofisticació executada mai per Hamas i, alhora, de l’agressió més greu soferta per Israel en els últims cinquanta anys.
No han estat pocs els analistes que atribueixen la fortalesa exhibida avui per Hamas al suport rebut per l’Iran, en forma d’ajuda econòmica, entrega de tecnologia bèl·lica, instrucció militar i cessió de recursos d’intel·ligència.
Mentrestant, diverses veus als Estats Units relacionen el reforçament de la capacitat ofensiva del grup palestí amb la decisió de Joe Biden de desbloquejar actius iranians per valor de 6.000 milions de dòlars, feta efectiva fa escasses setmanes.
D’aquesta manera, l’ordre de Washington de deixar sense efecte el decomís amb què prèviament havia sancionat Teheran, s’hauria traduït en la injecció d’un ingent volum de capital en benefici de les arques del règim dels aiatol·làs, principal aliat de Hamas.
