Les últimes setmanes el principal partit de l’oposició a la República d’Irlanda, el Sinn Féin, ha virat completament en la seva posició respecte de dues qüestions polítiques de primer ordre en l’actualitat.
En primer lloc, la formació acaba de desmarcar-se de les propostes legislatives sobre discursos d’odi que, inspirades en la draconiana norma escocesa que aquest dilluns entrava en vigor, introduirien penes de fins a cinc anys de presó.
Si bé els parlamentaris del Sinn Féin votaren ara fa un any a favor de la moció per a donar suport al projecte de llei, en aquests moments en demanen públicament l’eliminació.
En unes declaracions recents, el portaveu de justícia del partit, Pa Daly, confirmava el canvi de parer en aquest assumpte. Segons Daly, la normativa proposada ha de ser descartada per estar “mal pensada”.
En segon lloc, l’antiga ala política de l’IRA també ha adoptat un gir de 180 graus pel que fa al repte migratori. Així, el Sinn Féin va explicitar el cap de setmana passat la seva renúncia a les tesis de fronteres obertes, que fins ara havia defensat.
El mateix Daly fou l’encarregat de manifestar el rebuig de la formació en relació amb les mesures contingudes al Pacte d’Asil i Migració de la Unió Europea. “No redunden en interès d’Irlanda”, afirmava el líder del Sinn Féin.
Pa Daly afegí que “El Sinn Féin s’oposa a les fronteres obertes. Creiem que Irlanda necessita un sistema migratori ben gestionat, just, eficient i aplicat”.
La formació opta per seguir les passes del govern danès o del moviment que encapçala Sahra Wagenknecht a Alemanya, que reivindiquen tant les polítiques d’esquerres com el control fronterer.
Aquest canvi de rumb sobtat no pot desvincular-se de les creixents protestes ciutadanes en contra de la immigració massiva que han tingut lloc els darrers temps arreu del país.
El descontentament social arran de les conseqüències del descontrol migratori han anat en augment d’ençà de finals de l’any passat, en especial, a les zones obreres de l’illa.
En aquest context, els responsables del Sinn Féin s’haurien vist obligats a moure fitxa davant la possibilitat que la qüestió migratòria acabi amb les aspiracions del partit d’arribar al govern irlandès.
Tot plegat té lloc just després del terratrèmol provocat per l’aclaparadora victòria del ‘no’ en el doble referèndum que pretenia aigualir el concepte de “família” a la constitució nacional. Els resultats de la consulta desembocaren en la dimissió del primer ministre, fa tot just dues setmanes.
