D’ençà que s’anunciés la visita de la líder d’Aliança Catalana a l’espai Cafè d’idees de RTVE Catalunya, el programa ha estat objecte de nombroses crítiques per part de tots aquells que la volen silenciada.
Per tal de contrarestar l’allau de suspicàcies despertades, la periodista Gemma Nierga s’havia preparat a consciència l’entrevista d’aquest dimarts i tenia a mà una bateria d’arguments amb els quals intentar confrontar el discurs de Sílvia Orriols.
Així ho ha demostrat quan es complia gairebé el quart d’hora de conversa, moment en què la conductora del magazín, davant una afirmació de la convidada, responia dient que els “immigrants aporten molt més del que reben”.
Full en mà, Nierga acusava la batllessa de Ripoll de mentir, assenyalant que “tots els estudis que han analitzat el fenomen de la immigració” contradiuen el missatge esgrimit per Aliança Catalana.
Tanmateix, la rèplica es basava en una generalització fal·laç. És a dir, emprava la mateixa argúcia que sovint s’atribueix al projecte encapçalat per Orriols per a recriminar-li que vinculi immigració amb delinqüència.
La presentadora s’ha valgut d’una asseveració simplista que impossibilita copsar adequadament la qüestió tractada. Analitzar les conseqüències de la immigració sense distingir entre les diferents modalitats que inclou i les àrees de procedència, deriva en conclusions que distorsionen la realitat.
Precisament i amb l’ànim d’abordar el fenomen de manera rigorosa, acadèmics de la Universitat d’Amsterdam han avaluat en una recent investigació les repercussions de la immigració en funció de cadascuna de les categories que la conformen.
Titulat “Estat del benestar sense fronteres: les conseqüències de la immigració per a les finances públiques“, l’estudi es serveix de les dades oficials de despesa pública als Països Baixos per mesurar els efectes que sobre el pressupost nacional ha comportat l’arribada d’immigrants entre 1995 i 2019.
Experts en els camps de l’economia, les matemàtiques, la sociologia i l’administració pública, els autors divideixen la població immigrant segons la raó causant del desplaçament territorial, sigui laboral, familiar, estudiantil o d’asil, així com per zona geogràfica d’origen.
L’anàlisi, que té també inclou l’impacte dels immigrants de segona generació, determina que la despesa agregada en educació, sanitat, seguretat social, assistència social i justícia durant els vint-i-cinc anys observats revela un balanç negatiu.
Amb un cost mitjà de 17.000 milions d’euros, els investigadors xifren en 400.000 milions d’euros la despesa total que l’entrada de nouvinguts des de 1995 fins al 2019 ha generat sobre les finances públiques neerlandeses.
La importància d’aquest estudi, però, rau en els resultats obtinguts a partir de la distinció entre subtipus d’immigració. En aquesta línia, solament la laboral provinent de la resta de països occidental i l’estudiantil originària d’altres indrets de la UE han resultat beneficioses per a les arques públiques dels Països Baixos.
“Només la migració laboral d’Amèrica del Nord, Oceania, les Illes Britàniques, Escandinàvia, Bèlgica, Luxemburg, França, Alemanya, Àustria, Suïssa, Itàlia, Espanya, Israel, l’Índia, Singapur, Taiwan, Corea del Sud i el Japó és inequívocament positiva des d’una perspectiva de tresoreria”, conclou l’estudi.
Malgrat que la contribució de la immigració per causes laborals en conjunt és positiva, l’anàlisi per separat de la immigració provinent de l’Àfrica, l’Orient Mitjà, l’Amèrica Llatina o l’Est d’Europa indica que, en aquests casos, els costs en superen els beneficis.
Els nouvinguts d’aquestes àrees perceben més recursos que la població autòctona i, al mateix temps, “paguen menys imposts i primers a la seguretat social de mitjana”.
