L’associació Acció Cassandra ha fet un pas més en el cas de les presumptes irregularitats a la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA). Aquest dijous ha presentat una nova querella als jutjats de guàrdia de Barcelona contra diversos ex alts càrrecs del Departament de Drets Socials, a qui acusa d’haver gestionat de manera irregular fons públics destinats a la protecció de menors. Ara, serà el jutge que rebi el cas qui decidirà si la denúncia s’admet a tràmit i s’obre una investigació judicial.
Entre els subjectes assenyalats hi ha els exconsellers d’Afers Socials Dolors Bassa, Chakir El Homrani, Violant Cervera i Carles Campuzano, així com altres responsables polítics i tècnics com Josep Ginesta i diversos exdirectors de la DGAIA. Els advocats de Cassandra, Josep Rossell i Lluís Gibert, els atribueixen delictes greus com malversació, prevaricació, falsedat documental o fins i tot possible finançament il·legal de partits.
L’origen de l’escàndol es troba en diversos informes oficials, especialment el de la Sindicatura de Comptes, que va detectar pagaments indeguts per valor de 167 milions d’euros entre 2016 i 2022. Arran d’aquests fets, el Govern va decidir dissoldre la DGAIA i crear un nou organisme, la Direcció General de Prevenció i Protecció a la Infància i l’Adolescència (DGPPIA). Tot i això, encara queden milers d’expedients pendents de revisió, un fet que suggereix que l’abast del problema podria ser encara més gran.
La querella també posa el focus en diversos descàrrecs que haurien tingut un paper clau en la gestió del sistema. Entre ells hi ha Ester Cabanes, Ricard Calvo i Georgina Oliva, així com responsables vinculats a entitats del de tercer sector que prestaven serveis en aquest àmbit per compte de l’Administració, com Jasone Latorre i Irene Casamitjana. A parer dels denunciants, aquestes persones haurien participat en decisions clau durant els anys en què es van produir les presumptes irregularitats.
L’entitat denuncia un ús abusiu de contractacions d’emergència, adjudicacions sense prou justificació, pagaments indeguts i fins i tot l’existència de “places fantasma”. Apunta igualment a possibles irregularitats en ajudes econòmiques i, fins i tot, lloguers inflats. Tot plegat, d’acord amb aquesta tesi, podria haver beneficiat determinades entitats i, eventualment, haver servit per a finançar partits polítics de manera irregular.
