Aquesta setmana, a partir de documentació oficial del Registre de Contractes Públics, hem publicat un conjunt de pràctiques en la contractació de l’Agència Catalana de Notícies (ACN) que plantegen seriosos interrogants sobre el compliment de la Llei de Contractes del Sector Públic i sobre els principis de transparència i concurrència que haurien de regir tota administració pública. No es tracta d’una apreciació subjectiva, són fets documentats que hem considerat necessari exposar i sotmetre a escrutini públic.
La qüestió afecta directament el fotoperiodista Jordi Borràs i combina dues dinàmiques que els òrgans de fiscalització identifiquen com a potencialment irregulars: el possible fraccionament indegut de contractes menors i el disseny d’una licitació amb requisits extraordinàriament restrictius.
En primer lloc, el fraccionament contractual. L’1 de gener de 2025, l’ACN va adjudicar dos contractes menors al mateix professional per un servei idèntic: “col·laboració fotoperiodista premium”. El primer, de 12.980 euros, corresponia al primer semestre de l’any; el segon, de 9.170 euros, al segon semestre. La suma total ascendia a 22.150 euros (sense IVA), mentre que cadascun dels contractes es mantenia individualment per sota del llindar de 15.000 euros que obliga a tramitar una licitació pública.
Ambdós expedients comparteixen objecte, adjudicatari, data i naturalesa del servei prestat: fotografia i suport audiovisual per a una necessitat continuada al llarg de tot l’any. Aquestes circumstàncies fan legítim preguntar-se si ens trobem davant una divisió artificial d’un únic contracte amb la finalitat d’evitar els requisits de publicitat i concurrència previstos a la normativa vigent. L’article 99.2 de la Llei de Contractes del Sector Públic prohibeix expressament aquest tipus de pràctiques. Alhora, tant la Sindicatura de Comptes com l’Oficina Antifrau han advertit reiteradament que els serveis estructurals i previsibles no poden fragmentar-se per a ser adjudicats de manera directa.
En aquest cas, a més a més, costa identificar elements d’excepcionalitat o urgència que justifiquin el recurs reiterat al contracte menor. La cobertura fotogràfica de l’ACN forma part de l’activitat ordinària i permanent de l’agència, i respon, aparentment, a una necessitat estructural consolidada en el temps.
El segon cas controvertit és la licitació publicada el maig de 2025 sota l’expedient ACN-2025-55, relatiu a serveis de fotoperiodisme premium i operativa professional de drons. El contracte, valorat inicialment en 62.300 euros per a dos anys i amb possibles pròrrogues que incrementarien l’import per damunt dels 150.000 euros (IVA inclòs), es va tramitar mitjançant procediment obert. Tanmateix, només s’hi va presentar un únic licitador: Jordi Borràs, que curiosament ja mantenia una relació prèvia i habitual de col·laboració amb l’agència.
La manca de concurrència efectiva planteja dubtes racionals sobre la configuració dels plecs tècnics i administratius. Entre els requisits exigits figuraven cinc anys d’experiència específica en premsa diària i agències de notícies -incloent-ne un sistema de puntuació que elevava fins a 15 els anys d’antiguitat mínima en el sector per a poder competir-hi amb opcions reals-, així com acreditacions avançades per a operacions amb drons en entorns urbans, nocturns i amb concentracions de persones. La combinació simultània d’aquestes exigències, unida a la decisió de no dividir el contracte en lots diferenciats, va restringir fins a l’extrem el nombre potencial de candidats.
La legislació de contractes públics estableix la preeminència de la divisió en lots quan aquesta pot afavorir la competència i ampliar l’accés de professionals o empreses especialitzades. En aquest cas, la configuració del concurs va acabar derivant en un procediment formalment obert, però amb una competència inexistent, fet que inevitablement alimenta la percepció d’una adjudicació orientada cap a un perfil molt concret.
Més enllà del cas particular, el debat de fons és de naturalesa estructural. L’ACN necessita de manera permanent serveis de fotografia i producció audiovisual. La dependència continuada de col·laboradors externs per a cobrir funcions essencials planteja interrogants sobre el model de gestió adoptat i sobre la conveniència d’internalitzar aquests recursos dins la plantilla de l’agència.
També resulta rellevant el debat polític i ètic que aquestes pràctiques susciten. La defensa acrítica d’actuacions presumptament irregulars en nom de la professionalitat o de la proximitat ideològica erosiona la credibilitat dels discursos públics sobre transparència i regeneració democràtica. Els principis de bona administració no poden aplicar-se de manera selectiva segons el color polític o l’afinitat personal dels implicats.
Així, considerem que els fets exposats mereixen, com a mínim, una revisió rigorosa per part dels òrgans de control competents i un exercici d’explicació pública per part de l’ACN. Una administració finançada amb recursos públics ha d’extremar les garanties de transparència, sobretot quan es tracta de serveis recurrents i de contractacions de quantia significativa.
Per aquest motiu, reclamem que l’ACN esclareixi públicament els criteris seguits en el fraccionament dels contractes de gener 2025 i en la redacció dels plecs de la licitació posterior, de maig de 2025. Igualment, troben necessari que la Sindicatura de Comptes i l’Oficina Antifrau analitzin aquests expedients amb detall per a determinar si les pràctiques descrites s’ajusten plenament a la legalitat i als principis de concurrència pública.
I, precisament perquè les afirmacions que exposem es fonamenten en expedients oficials, dades públiques i documentació administrativa verificable, emplacem els responsables polítics i administratius implicats, així com qualsevol de les parts afectades, a acudir als tribunals si consideren que aquestes informacions són falses o difamatòries. Seria la millor manera d’esclarir definitivament el fons de la qüestió davant instàncies independents i amb totes les garanties jurídiques.
Per part nostra, no tenim cap inconvenient que aquest assumpte abandoni l’esfera de les desqualificacions interessades i entri plenament en el terreny de la fiscalització jurídica i pública. Ans al contrari: creiem que la ciutadania té dret a saber si la contractació d’una agència pública s’ha ajustat estrictament als principis de legalitat, concurrència i bona administració que la llei exigeix.
La confiança ciutadana en les institucions només es preserva mitjançant la transparència, el rigor i la igualtat d’oportunitats en la gestió dels recursos comuns. I és des d’aquesta convicció que continuarem informant i fiscalitzant, amb dades i documents, qualsevol actuació pública que considerem mereixedora d’escrutini.
