Aquest dilluns s’han conegut noves revelacions sobre les inquietants relacions entre l’expresident espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, la multinacional tecnològica xinesa Huawei i els interessos estratègics de la Xina a Europa. D’acord amb una investigació publicada per The Objective, l’exmandatari socialista hauria estat compensat amb quotes de petroli veneçolà després de les seves gestions orientades a afavorir la implantació del 5G de Huawei a l’estat espanyol.
La informació, signada per la periodista Ketty Garat, sosté que l’any 2021 Zapatero va actuar com a lobista en favor de Huawei en plena ofensiva internacional contra la presència de la companyia xinesa a les xarxes 5G occidentals. A canvi, segons el relat del mitjà, el govern xinès li hauria facilitat accés a quotes de comercialització de petroli veneçolà a través de l’empresa estatal Petróleos de Venezuela, S.A..
Xarxa d’influències al voltant del 5G xinès
L’article de The Objective assegura que aquesta operació de “blanqueig” polític de Huawei va acabar arrossegant també l’actual president espanyol, Pedro Sánchez, cap a una posició favorable a la tecnològica xinesa, malgrat les advertències dels aliats europeus, dels Estats Units i de l’OTAN sobre els riscos de seguretat i espionatge associats als equips de Huawei.
Directius de Huawei haurien desplegat una intensa xarxa de contactes amb comissionistes, empresaris i figures vinculades al PSOE per intentar suavitzar el veto occidental a la implantació del 5G xinès, d’acord amb el que suggereix la investigació periodística. Entre els noms citats apareixen també antics col·laboradors de Zapatero i empreses vinculades al seu entorn familiar.
La publicació apunta al fet que el suport polític a Huawei hauria tingut repercussions directes en decisions estratègiques de l’estat espanyol en matèria de telecomunicacions i ciberseguretat, en un moment en què diversos països europeus començaven a limitar o excloure la tecnologia de la companyia xinesa de les seves infraestructures crítiques.
La Generalitat manté Huawei al centre de la xarxa pública catalana
Aquesta nova informació pren una dimensió especialment sensible a Catalunya atès que l’actual govern de la Generalitat adjudicava fa pocs mesos a una UTE que utilitza tecnologia Huawei el desplegament de la xarxa pública XCAT, considerada una infraestructura estratègica per a les comunicacions del país.
El contracte, valorat en 127 milions d’euros, preveu connectar més de 5.400 seus públiques catalanes: hospitals, escoles, jutjats, parcs de bombers i dependències policials, incloent-hi desenes de comissaries dels Mossos d’Esquadra. La infraestructura substituirà progressivament els serveis actuals fins a convertir-se en la xarxa troncal de comunicacions de l’administració catalana.
La decisió de la Generalitat ja havia generat polèmica des de la primera adjudicació, l’octubre de 2025, atès que la Comissió Europea fa anys que adverteix dels riscos estratègics associats a proveïdors “d’alt risc” com Huawei i ZTE. Brussel·les considera que aquestes empreses mantenen vincles estrets amb el govern xinès i que suposen amenaces potencials d’espionatge o sabotatge sobre infraestructures crítiques europees.
Malgrat això, el març de 2026 la Generalitat va ratificar definitivament l’adjudicació a la UTE liderada per Sirt i FOC, rebutjant els recursos presentats per Telefónica i Cellnex. El Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) va defensar que la normativa europea actual sobre restriccions a Huawei afecta principalment les xarxes 5G i no les xarxes fixes de fibra òptica com ara XCAT.
Tanmateix, la mateixa Comissió Europea prepara una nova legislació en matèria ciberseguretat que podria ampliar aquestes limitacions també a les xarxes fixes, als serveis al núvol i a les comunicacions satel·litàries durant els pròxims anys.
La discussió política
La decisió del govern català, encapçalat pel socialista Salvador Illa, també va provocar crítiques de Junts per Catalunya, que denuncià públicament l’adjudicació del contracte a una UTE vinculada tecnològicament a Huawei. Durant una comissió parlamentària sobre Unió Europea i Acció Exterior, a finals del passat mes d’octubre, el diputat Francesc de Dalmases va reclamar a l’executiu que no formalitzés el contracte, advertint que Catalunya s’allunyava del consens europeu en matèria de seguretat digital.
Els juntaires al·leguen que la Comissió Europea qualifica Huawei d’un “proveïdor d’alt risc” i acusen la Generalitat d’ignorar les alertes comunitàries sobre possibles vulnerabilitats en infraestructures estratègiques. Alhora, han vinculat aquesta adjudicació amb altres contractes subscrits entre el govern espanyol de Pedro Sánchez i la multinacional xinesa, que afecten els sistemes policials i judicials.
Per la seva banda, la Generalitat ha defensat reiteradament que l’elecció respon exclusivament a criteris tècnics i econòmics. En aquest sentit, argumenta que la legislació de contractació pública no permet excloure empreses pel seu origen nacional i sosté que les garanties de seguretat es basen en protocols tècnics independents del fabricant.
Amb tot, la coincidència temporal entre les revelacions sobre les presumptes maniobres de l’entramat de Zapatero en favor de Huawei i la consolidació de la presència de tecnologia xinesa en les comunicacions de l’administració catalana torna a situar sobre la taula qüestions tan sensibles com la sobirania digital, la dependència tecnològica europea i la seguretat de les infraestructures estratègiques.
