Diverses associacions han presentat a França una denúncia penal contra les plataformes de repartiment a domicili Uber Eats i Deliveroo per presumpte “tràfic de persones”. Tot i que l’acció judicial està vinculada a les condicions laborals d’aquests treballadors, els promotors de la iniciativa no descarten interposar-ne una de nova per a denunciar també l’assignació algorítmica de les comandes així com l’aplicació de criteris opacs en el càlcul de les tarifes.
Segons explicava fa uns dies el diari Le Parisien, les organitzacions denunciants sostenen que el model econòmic de les plataformes es basa en una mà d’obra d’elevada precarietat, molt majoritàriament immigrant, sotmesa a ingressos de subsistència i a una dependència gairebé total.
Aquestes acusacions coincideixen amb els resultats de l’enquesta SANTE-COURSE, publicada el passat mes de març i considerada una de les investigacions més exhaustives realitzades fins al moment sobre el sector. S’hi descriuen condicions laborals extremes, baixos ingressos i una proporció exorbitant de mà d’obra estrangera, en la majoria dels casos sense estatus legal.
Elevada presència d’immigrants il·legals
L’estudi, que inclou entrevistes a un total de 1.004 riders de les ciutats de París i Bordeus, mostra un perfil força homogeni: el 98,8% són homes i el 81,4% tenen menys de 35 anys. Alhora, el 97,8% ha nascut fora de França i el 64,4% no disposa de permís de residència.
Aquesta notòria proporció de treballadors immigrants en situació irregular resultaria fonamental per a entendre el funcionament del sector. El 91% afirma que l’activitat de repartidor és la seva principal font d’ingressos i només el 7% compta amb altres vies de remuneració.
A més a més, nou de cada deu repartidors sense papers assegura, d’acord amb l’informe, que renunciaria a aquesta feina a temps complet si es regularitzés la seva situació administrativa. Una dada que revelaria una ocupació laboral exercida principalment per necessitat i manca d’alternatives.
El document assenyala que la gran majoria dels repartidors de França treballa per Uber Eats o Deliveroo. Aquesta concentració, a parer dels autors, en reforça la dependència econòmica Si bé els repartidors són formalment autònoms: l’activitat està controlada per algoritmes que assignen comandes i en determinen la remuneració, sense les garanties laborals d’un contracte assalariat.
Tres de cada quatre operen amb comptes llogats
Entre els elements més destacats hi ha l’ús massiu de comptes de tercers en aquestes plataformes: la persona que figura registrada a la plataforma no coincideix amb qui duu a terme realment la feina. En aquest sentit, fins a un 73,5% dels repartidors opera amb un compte que no és seu, veient-se obligats a abonar una mitjana de 528 euros mensuals a l’autèntic titular del perfil.
Aquest sistema permet accedir a l’activitat a persones sense autorització legal per treballar, però al mateix temps suposa una relació de dependència addicional. L’estudi assenyala que, entre els llogaters de comptes aliens, tres de cada deu han patit episodis de xantatge, retenció de pagaments o amenaces de denúncia per part dels titulars reals.
Precarietat extrema
Les condicions de treball que s’hi recullen són especialment dures. Els riders treballen de mitjana 63 hores setmanals i un 81% hi dedica sis i set dies per setmana. Nou de cada deu treballen més de sis hores diàries i la majoria ho fa durant onze o dotze mesos l’any.
Cada mes realitzen una mitjana de 413 entregues i recorren aproximadament 833 quilòmetres, sense comptar amb el temps d’espera. L’estudi associa aquest volum d’activitat amb riscs significatius: el 58,7% declara haver patit almenys un accident laboral i el 60% qualifica l’esforç diari de molt dur i esgotador.
Malgrat la intensitat del treball, els ingressos que perceben són escassos: 5,83 euros bruts per hora i 4,55 euros per viatge. Bona part d’aquesta quantitat serveix per a fer front a despeses com ara el lloguer del compte, el vehicle o el manteniment, reduint-ne substancialment el salari net final. El sistema de pagament per tasca efectuada implica absència d’un salari base garantit així com d’ingressos inestables.
Les condicions de vida reflecteixen una situació de vulnerabilitat marcada. El 42,5% dels repartidors ha passat almenys un dia sense menjar en l’últim any, mentre que el 17,7% viu en allotjament precari. En paral·lel, el 32% no disposa de cobertura sanitària i un terç declara haver renunciat a rebre atenció mèdica per motius econòmics o administratius.
Foment de la immigració irregular
Les dades suggereixen que el sector pot actuar, tant a França com arreu d’Europa, com a porta d’entrada laboral per a persones en situació irregular. El fet que dos terços no tinguin permís de residència i que tres de cada quatre treballin amb comptes llogats revela que el sistema permet accedir a ingressos sense documentació formal.
La possibilitat d’obtenir ingressos immediats mitjançant plataformes digitals, juntament amb la facilitat d’utilitzar comptes de tercers, redueix les barreres d’accés al mercat laboral per a immigrants sense estatus legal. Tot plegat afavoriria potencialment l’efecte crida, atraient més immigració il·legal.
