La publicació aquest dimarts del llistat d’entitats del tercer sector que el govern espanyol ha designat per a participar en la gestió dels expedients vinculats a la regularització massiva d’estrangers ha aixecat polseguera. Més de 300 organitzacions socials han estat habilitades per a intervenir en un aspecte que, d’acord la normativa reguladora, resulta determinant per a la resolució dels expedients administratius.
El punt central de la controvèrsia rau en la funció que s’ha delegat a aquestes entitats per a acreditar la “situació de vulnerabilitat” de l’interessat, un dels requisits clau establerts en una modificació reglamentària aprovada per l’executiu de Pedro Sánchez ara fa dues setmanes. Aquesta condició, si és certificada favorablement, obre la porta a l’obtenció d’una autorització de residència temporal per circumstàncies excepcionals, inclosa dins la figura de l’arrelament extraordinari.
Tal com estableix la norma, poden acollir-se a aquest procés de regularització massiva els estrangers que compleixin diversos requisits -com la permanència continuada a Espanya durant almenys cinc mesos o la manca d’antecedents penals- i que, al mateix temps, acreditin alguna de tres circumstàncies: activitat laboral, vincles familiars o situació de vulnerabilitat. És en aquest tercer supòsit on el paper de les entitats autoritzades esdevé decisiu.
Document determinant
La regulació estableix que la vulnerabilitat pot ser acreditada no només per administracions públiques, sinó també per entitats del tercer sector inscrites en el Registre Electrònic de Col·laboradors d’Estrangeria. L’informe de vulnerabilitat que se n’emeti és un element essencial per a accedir a la regularització, especialment en casos d’absència d’altres requisits.
En la pràctica, això implica que organitzacions socials, alienes a l’estructura administrativa estricta, ostenten la potestat per a validar situacions personals complexes -econòmiques, socials o habitacionals- que, en funció del criteri aplicat, poden acabar en la concessió d’un permís de residència.
El perfil de les entitats acreditades
Pel que fa al llistat d’organitzacions autoritzades per a exercir aquesta tasca a Catalunya, hi destaca l’aclaparadora presència d’entitats alineades amb postulats immigracionistes.
Hi trobem col·lectius formats per immigrants o orientats específicament a aquest segment de població, com ara Mujeres Pa’lante o Mujeres Unidas Entre Tierras. També hi figuren entitats que representen comunitats nacionals concretes, com l’Asociación de Paraguayos de Tarragona. Fins i tot, s’hi inclou el conegut com a Sindicat de Manters (Cooperativa Popular de Vendedores Ambulantes de Barcelona – Top Manta).
L’evident inclinació que suposa la selecció d’entitats habilitades ha suscitat interrogants sobre la capacitat d’aquestes organitzacions per a actuar amb criteris estrictament objectius en l’avaluació de la vulnerabilitat.
Dubtes sobre la imparcialitat
Un bon nombre de les entitats incloses en el registre recullen, en la seva missió fundacional, la defensa dels interessos dels immigrants o la promoció de la regularització en matèria d’estrangeria. Aquest posicionament, legítim dins de l’àmbit associatiu, suggereix possibles biaixos a l’hora d’emetre uns informes que impliquen conseqüències administratives transcendentals.
Els recels s’intensifiquen en casos com el d’Irídia, una organització integrada en la xarxa internacional de George Soros i que entre 2017 i 2023 ha rebut prop de mig milió de dòlars en donacions de l’Open Society Foundations. Per a molts analistes, la presència d’aquests lligams no es tracta d’una qüestió menor, atès que situen l’entitat en un projecte global que promou les polítiques de fronteres obertes, posant en dubte el grau d’objectivitat que aplicarà en valoració de la condició de vulnerabilitat dels immigrants que opten a la regularització.
Model polèmic
La decisió de delegar en el tercer sector una funció amb impacte directe en l’accés a drets en matèria d’estrangeria planteja qüestions de fons sobre el model de governança adoptat i l’aplicació del rigor tècnic necessari.
Si bé el govern espanyol justifica la decisió al·ludint a una suposada capacitat per part de les entitats per valorar situacions reals de vulnerabilitat, moltes veus adverteixen que aquesta externalització pot derivar en una disparitat de criteris contrària al principi d’igualtat i, fins i tot, comportar una manca d’imparcialitat en un procediment especialment sensible.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.