La població immigrant resident a la Unió Europea va assolir l’any 2025 un màxim històric, amb aproximadament 64 milions de persones nascudes a l’estranger. Aquesta xifra suposa un increment del 60% respecte de la registrada el 2010. Així ho recull un informe de la Fundació Rockwool de Berlín que tot just acaba de publicar-se.
En termes absoluts, Alemanya va continuar l’any passat com el principal país receptor, amb gairebé 18 milions de residents nascuts a l’estranger. Just per darrere hi trobem els estats francès i espanyol, amb 9,6 i 9,5 milions, respectivament. La quarta posició l’ostenta Itàlia, que n’assoleix 6,9 milions.
L’institut de recerca que ha elaborat l’informe destaca l’augment sobtat registrat a l’estat espanyol: el 2025 la població nascuda a l’estranger hi va créixer en uns 700.000 residents, un increment del 8% en relació amb l’any anterior. Alhora, representa aproximadament un terç de tot l’augment registrat al conjunt de la UE.
En termes relatius, els immigrants són, de mitjana, el 14% de la població de la UE. En aquest cas, Luxemburg n’encapçala el rànquing amb un 52%, seguit de Malta (32%) i Xipre (28%). Si descartem aquests tres països (amb una població inferior al milió d’habitants), Irlanda (23,3%) i Àustria (22,7%) se situen al capdamunt, seguides per Alemanya (21,2%). L’estat espanyol es troba entorn al 19%.
L’estat espanyol i Alemanya concentren les noves arribades
Els fluxos recents també mostren desequilibris significatius entre els estats membres. En aquest sentit, l’estat espanyol i Alemanya van absorbir gairebé la meitat de totes les arribades de 2024, amb aproximadament 1,22 milions i 1,03 milions, respectivament. Itàlia i França en formarien un segon grup, amb 410.000 i 353.000 arribades, seguides a molta distància per Polònia i els Països Baixos.
En relació amb la població, els països petits passen al capdavant. Malta registra una taxa de 57 arribades per cada 1.000 habitants, seguida de Xipre (39) i Luxemburg (36). Quant als grans estats de la Unió, l’estat espanyol torna a destacar amb unes 25 arribades per cada 1.000 habitants, molt per damunt d’Alemanya (12) o Itàlia (7).
Peticions d’asil i refugiats
Pel que fa a les sol·licituds d’asil, el 2025 es comptabilitzaren un total de 669.365 peticions arreu de la UE, un 26,6% menys que l’any anterior. L’estat espanyol n’encapçalà la classificació amb unes 141.000 sol·licituds, superant Itàlia (127.000), França (116.000) i Alemanya (113.000). Aquests quatre estats membres acumulen aproximadament el 74% de totes les sol·licituds d’asil presentades l’any passat a la Unió Europea.
Pel que fa a refugiats i persones sota protecció, Alemanya acull amb diferència el nombre més alt, amb una xifra que s’eleva als 2,7 milions. Polònia ocupa el segon lloc amb prop d’un milió, a causa dels desplaçats pel conflicte ucraïnès, seguida de França, Espanya i Txèquia.
El cas de Catalunya en el context europeu
Segons les dades provisionals de l’Estadística Contínua de Població de l’INE, Catalunya va tancar el 2025 amb una població total de 8.208.894 persones, de les quals 2.143.315 han nascut a fora de l’Estat. Això representa un 26,1% de la població total, gairebé el doble de la mitjana de la UE.
Si hi excloem els estats membres amb una població inferior al milió d’habitants (Luxemburg, Malta i Xipre), Irlanda és el país que presenta una concentració d’immigrants més elevada, amb 23,3%. Per tant, Catalunya supera tots els estats de la Unió Europea en percentatge d’immigrants sobre població total.
En termes absoluts, els més de 2,1 milions de residents nascuts a l’estranger a Catalunya representen una magnitud significativa dins del context europeu. Tot i que queda lluny dels grans països -Alemanya i el conjunt dels estats espanyol i francès-, el volum és comparable al d’estats mitjans de la UE.
Això implica que, en relació amb la seva mida demogràfica, Catalunya presenta una densitat immigratòria que sobresurt dins del context europeu. El percentatge del 26,1% la situaria per sobre de tots els estats membres a partir d’un milió d’habitants i clarament per damunt de la mitjana de la UE.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.