Pedro Sánchez no és l’únic mandatari internacional qüestionat per escàndols de presumpta corrupció que aquest cap de setmana ha aprofitat el prestigi internacional de la marca Barcelona per a reforçar la seva imatge. La IV Reunió en Defensa de la Democràcia i el fòrum Global Progressive Mobilisation, impulsades pel president del govern espanyol i celebrades al recinte Fira de Barcelona de L’Hospitalet de Llobregat, ha comptat també amb la participació del president de Sud-àfrica, Cyril Ramaphosa.
La -controvertida- trobada ha reunit dirigents d’una vintena de països amb l’objectiu declarat de les “protegir les institucions democràtiques internacionals”. La participació de Ramaphosa, ha ofert al sud-africà una oportunitat immillorable per a projectar-se com a líder de l’anomenat ‘Sud Global’ i minimitzar els nombrosos problemes que sobrevolen la seva figura.
L’ombra de la corrupció
La imatge internacional que Ramaphosa ha intentat projectar des de Barcelona contrasta amb les polèmiques que arrossega. El cas més greu continua sent l’escàndol conegut com a Farmgate, relacionat amb el robatori de grans quantitats de diners en efectiu amagats en mobles de la seva granja privada. El fet que el mandatari no denunciés els fets per canals oficials i que utilitzés la seguretat presidencial per a recuperar els diners en operacions encobertes, incloent-ne actuacions a Namíbia, desembocà en una controvèrsia d’abast nacional. La desclassificació el 2026 d’un informe policial ha reactivat el cas, amb detalls sobre suborns i detencions irregulars.
A aquest episodi s’afegeix el seu paper en la massacre de Marikana del 2012, quan, com a membre del consell d’administració de la companyia minera Lonmin, va sol·licitar mesures contundents contra miners en vaga. La intervenció policial posterior va acabar amb 34 morts. Tot i que la justícia no ha pogut atribuir-li cap responsabilitat penal en relació amb l’afer, el cas va malmetre greument la seva reputació.
La victòria de Ramaphosa -ara fa deu anys- per a liderar el Congrés Nacional Africà, principal formació política del país, també està envoltada de polèmica. La filtració de correus i extractes bancaris revelen un finançament irregular de la seva campanya a través de donacions milionàries d’empresaris, alguns dels quals implicats en casos de corrupció governamental.
Ja com a president, el cas Digital Vibes esquitxà directament el seu propi govern. Un contracte milionari del Departament de Salut va ser adjudicat a una empresa vinculada a un dels seus ministres, que es va veure obligat a dimitir. L’escàndol va ensorrar la promesa de transparència de Ramaphosa.
Una crisi profunda a Sud-àfrica
Aquestes controvèrsies s’inscriuen en un context nacional marcat per problemàtiques institucionals, econòmiques i socials de primer ordre. L’economia sud-africana travessa una crisi estructural, amb una desocupació juvenil superior al 60% i un marc normatiu que, d’acord amb diversos informes, ha afavorit el clientelisme i la corrupció.
Per altra banda, les polítiques de discriminació positiva adscrites al denominat Black Economic Empowerment han estat fortament criticades per reduir la meritocràcia, desincentivar la inversió i obrir la porta a dinàmiques de favoritisme polític.
La debilitat institucional es reflecteix igualment en el deteriorament dels serveis públics, la manca d’infraestructures eficients i la cronificació d’apagades elèctriques que interrompen l’activitat econòmica. En paral·lel, s’han denunciat abusos policials, execucions extrajudicials, intimidacions a periodistes i atacs contra la llibertat de premsa.
La situació de la minoria blanca
Un dels aspectes més preocupants és la situació de la minoria blanca, especialment la comunitat afrikàner. Un informe recent del Departament d’Estat nord-americà publicat el 2025 descriu un escenari inquietant pel que fa als drets humans, amb centenars d’assassinats de grangers blancs, consignes d’odi racial i discriminació al si de l’administració. El document també destaca l’aprovació de lleis que permeten l’expropiació de terres sense compensació i la progressiva marginació de la llengua afrikaans en l’educació i la vida pública.
Altres dades apunten a una elevada impunitat en els atacs contra la població rural blanca. Només una minoria dels casos (el 16%) acaba amb condemna judicial i menys d’una tercera part dels assassinats d’aquesta mena registrats conclouen amb responsabilitats penals.
Organitzacions civils denuncien discriminació institucional sistemàtica, debilitament de l’estat de dret i presència de xarxes clientelars vinculades al partit governant. Tot plegat es produeix en un context de polarització social i tensió racial creixent.
Barcelona com a aparador internacional
Malgrat aquest panorama, Ramaphosa ha utilitzat la seva presència a la cimera celebrada a la capital catalana per a reivindicar el seu lideratge global, exhibint un discurs de reforma econòmica internacional.
El contrast és evident; el mateix mandatari sud-africà que reclama des de Catalunya un nou ordre econòmic mundial i un “renaixement progressista”, governa un país corcat per la corrupció, amb una economia en crisi i una situació social marcada per tensions racials, inseguretat i denúncies de la vulneració de drets, especialment sobre la minoria blanca.
D’aquesta manera, de la mà de Pedro Sánchez, Barcelona ha esdevingut l’aparador exterior d’un líder enfangat en nombrosos casos de corrupció, que busca blanquejar la seva imatge a escala global.
