L’economia sud-africana, la més desenvolupada del seu continent, enfronta una crisi estructural que amenaça el creixement sostingut i la prosperitat del país. Entre les principals causes de la situació actual és la implementació persistent per part del govern de polítiques de discriminació -racial- positiva d’ençà de la fi de l’apartheid el 1994.
Així ho exposa un recent informe del Banc Mundial, que remarca els efectes negatius que sobre l’economia de Sud-àfrica han generat determinades lleis entorn del denominat Black Economic Empowerment (BEE), com ara les que imposen quotes racials en la selecció del personal al si de l’administració o les que atorguen a les empreses de propietat negra preferència en la contractació pública.
“Els responsables polítics sud-africans han intentat, sovint amb bones intencions, corregir errors històrics o del mercat intervenint mitjançant regulacions estrictes, com ara polítiques d’apoderament negre […]. Avui, aquestes intervencions s’han tornat tan molestes que sufoquen la capacitat d’implementació de l’administració pública, especialment dels funcionaris locals, i obren espais per a la corrupció”, assenyalen els autors de l’informe.
Aquestes mesures, presentades originalment com a una eina per a corregir desigualtats històriques, haurien esdevingut un llast que mina la meritocràcia, desincentiva la inversió i erosiona l’eficiència institucional. És el cas de l’aplicació de criteris racials en la selecció de personal governamental. En lloc d’escollir els aspirants més preparats, es prioritza la identitat racial, afeblint la presa de decisions, deteriorant la capacitat de l’Estat per acomplir amb les seves funcions i malmetent la qualitat dels serveis públics.
La contractació preferent de companyies de propietat negra n’és un altre exemple. Aquesta política, que relega la qualitat o l’eficiència dels proveïdors, ha desembocat en un entorn empresarial menys competitiu. En última instància, s’ha reduït la productivitat, s’han encarit els serveis públics i s’han danyat infraestructures clau.
La pèrdua de dinamisme empresarial és un altre dels costs associats a la trajectòria política que Sud-àfrica ha mantingut els darrers trenta anys. L’informe del Banc Mundial revela que la taxa d’entrada i sortides d’empreses al país és un terç de la mitjana de països amb equiparables en termes de desenvolupament. Segons l’organisme transnacional, això es tradueix en una excessiva rigidesa del mercat, on la innovació i l’emprenedoria resulten sufocades per regulacions d’arrel discriminatòria.
Els efectes d’aquests plantejaments es traslladen igualment al mercat laboral. En l’actualitat, la desocupació juvenil del país se situa per damunt del 60%. La hiperregulació repel·leix la inversió i dificulta l’accés dels joves a oportunitats laborals, fomentant la fugida de talents cap a entorns més oberts i meritocràtics més enllà de les fronteres sud-africanes.
Una altra de les principals crítiques formulades en contra del Black Economic Empowerment (BEE) té a veure amb les pràctiques corruptes a què ha donat peu. Les elits polítiques negres han explotat aquest sistema per a afavorir grups amb connexions dins del poder i del Congrés Nacional Sud-africà (ANC), la formació política que ha governat el país les darreres tres dècades.
S’han afeblit els mecanismes de transparència i rendició de comptes, mentre l’Estat s’ha tornat menys funcional, incapaç de dur a terme les reformes estructurals necessàries per a dinamitzar l’economia nacional. Com a resultat, empreses ineficients -però amb contactes polítics- han pogut prosperar en detriment de companyies més productives i solvents, perjudicades per un sistema que premia el favoritisme en lloc de la competència.
