Els darrers anys, el Regne Unit ha viscut un augment notable de detencions relacionades amb el que la policia qualifica de publicacions “ofensives” a les xarxes socials. Segons dades recents publicades diari pel britànic Daily Mail, prop de 10.000 ciutadans van ser arrestats durant el 2024 per missatges que podrien ser “greument ofensius”, “amenaçadors” o “indecents”, en virtut de la legislació vigent.
Aquestes xifres, obtingudes mitjançant sol·licituds de llibertat d’informació, no només han sorprès pel volum: les xifres mostren una diferència significativa pel que fa a l’aplicació entre territoris d’aquestes normes, que preveuen fins a dos anys de presó.
Així, per exemple, la policia del comtat de Cúmbria, al nord-oest d’Anglaterra, registra una taxa de 42,5 arrestos per cada 100.000 habitants, molt per damunt de la mitjana del país. En canvi, a Staffordshire, situat a la regió dels West Midlands, la taxa és només de 2,1. Altres cossos policials, com el de Gwent (Gal·les), també presenten taxes notòriament elevades.
Aquesta divergència revela que la probabilitat de ser detingut per una publicació en línia té molt a veure amb el lloc de residència. Es dóna el cas que un bon nombre dels arrests duts a terme estaven vinculats a missatges considerats incòmodes, molestos o fins i tot sarcàstics, però no necessàriament perillosos.
Casos mediàtics que han aixecat polseguera
Algunes detencions sonades han estat especialment polèmiques. És el cas de Graham Linehan, creador de la comèdia de situació Father Ted, va ser arrestat per tres piulades relacionades amb les persones trans. La investigació va ser finalment arxivada sense que arribar als tribunals.
Els pares Maxie Allen i Rosalind Levine foren arrestats per l’enviament de correus electrònics i missatges crítics amb l’escola del seu fill. Més tard, la policia va admetre que la detenció va ser injustificada. En una altra ocasió, un jubilat de 71 anys va ser detingut per un comentari sarcàstic sobre les protestes propalestines. Les autoritats van haver d’indemnitzar-lo després de reconèixer l’error.
Tot plegat alimenta la percepció social que la normativa és massa interpretable i que, una mateixa publicació, pot desembocar en actuacions molt desiguals en funció de l’administració o del funcionari que hagi de valorar-la.
L’impacte sobre la llibertat d’expressió
Organitzacions de defensa dels drets civils, com Big Brother Watch, descriuen aquestes xifres com un senyal d’alarma. Segons la seva responsable legal, Maya Thomas, la situació és “extremadament preocupant” i considera que afecta negativament la reputació internacional del Regne Unit, pel fet de limitar drets fonamentals com la llibertat d’expressió i per exercir una vigilància excessiva sobre el discurs a la xarxa.
Amb definicions legals difuses i una aplicació tan arbitrària de les normes s’obre la porta a un efecte dissuasiu, en què moltes persones s’autocensuren i s’abstenen de manifestar la seva opinió sobre els principals assumptes del debat polític i social.
D’acord amb els resultats d’enquestes recents, la majoria de la població del país no es mostra favorable a aquesta mena d’actuacions policials. Només un 7% dels britànics creu que els delictes d’odi en línia haurien de ser prioritat per a les forces de seguretat. Nombrosos ciutadans preferirien que es destinessin més recursos a delictes com ara robatoris, agressions o tràfic de drogues.