El Ministeri d’Afers Exteriors d’Israel confirmava aquest divendres el trasllat a territori israelià de l’activista hispano-palestí Saif Abukeshek. Resident a Barcelona, es tracta d’un dels dos únics membres de la Flotilla Global Sumud que no han estat alliberats a l’illa grega de Creta després que l’expedició fos interceptada per l’exèrcit hebreu.
Tel Aviv acusa Abukeshek de participar en la xarxa de finançament de Hamàs. Al brasiler Thiago Ávila, l’altre retingut, se’l considera sospitós d’activitats il·legals i de suport al mateix grup islamista. Mentre el govern espanyol qualifica la detenció de “segrest” i n’exigeix l’alliberament immediat, les autoritats israelianes mantenen que l’operació ha avortat una provocació ordida per Hamàs.
Més enllà d’aquest incident, els antecedents d’Abukeshek revelen una xarxa molt més profunda i inquietant en què Catalunya resulta implicada. El passat mes de setembre, el Ministeri israelià de la Diàspora va fer públic un informe que alertava que la Flotilla Global Sumud -que salpava des de Barcelona- no era una iniciativa humanitària independent, sinó que estava promoguda per l’òrbita de Hamàs i dels Germans Musulmans. Saif Abukeshek és el portaveu i coordinador internacional d’aquesta expedició destinada a “trencar el bloqueig naval de Gaza”.
Sobre la figura d’Abukeshek, precisament, recau bona part de la vinculació traçada entre la flotilla i els Germans Musulmans. El juny del 2025, l’activista fou detingut i expulsat d’Egipte mentre organitzava la denominada “Marxa a Gaza” de la mà del clergue islamista Yahia Sarri, d’origen algerià i membre destacat dels Germans Musulmans. Sarri, relacionat amb xarxes fonamentalistes instal·lades a Europa, representa el braç més radical de la confraria.
L’organització dels Germans Musulmans manté lligams històrics i operatius amb Hamàs, llur apèndix al Pròxim Orient. L’historial a Europa d’aquest influent grup fundat a Egipte fa cent anys grup mostra un patró d’activisme conjunt entre sectors de l’islamisme polític i certs moviments de solidaritat palestina al Vell Continent.
Infiltració en l’esquerra catalana
El cas d’Abukeshek evidencia fins a quin punt elements vinculats a l’islamisme es troben integrats en estructures clau dels moviments socials a Catalunya. Tant és així, que aquest activista és un dels rostres més visibles de la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC), al si de la qual exerceix de secretari de relacions internacionals. Al seu temps, la IAC forma part de la Taula Sindical de Catalunya, on es coordina el sindicalisme més combatiu del país, agrupant la CNT, la CGT i la Coordinadora Obrera Sindical (COS), entre d’altres.
Tal com es desprèn de la pàgina web de la IAC, Abukeshek presenta relacions estretes amb el Sindicat de Llogateres, una de les plataformes més actives els darrers temps en matèria d’habitatge a Catalunya. Aquesta interconnexió posa de manifest com l’activisme palestí -sota l’aparença de solidaritat internacionalista- facilita que actors vinculats a l’islamisme polític s’infiltrin en moviments socials d’esquerra que tradicionalment han defensat causes laiques i progressistes.
Fonts israelianes situen igualment Abukeshek dins l’organigrama del Comitè Popular Palestí a l’Exterior (PCPA), una entitat considerada com a organització terrorista per diversos països i vinculada a Hamàs. Des de la capital catalana, l’activista ha coordinat durant anys campanyes de solidaritat que, a parer del govern israelià, operaven com façana per a recaptar fons per al grup islamista palestí, reforçant-ne alhora la legitimitat política.
Tal com s’ha pogut veure els últims anys, tant Hamàs com els Germans Musulmans se serveixen de plataformes europees -sindicats alternatius, entitats socials, ONG i moviments antiimperialistes- per a projectar una imatge de moderació i de victimisme i, alhora, possibilitar fluxos financers i logístics cap a Gaza.
Abukeshek personalitza aquest doble joc a casa nostra: d’una banda, la implicació en l’activisme social català; de l’altra, la proximitat amb clergues islamistes i estructures de Hamàs. Una estratègia que ha permès sectors de l’islamisme radical penetrar amb èxit en el teixit social i sindical de l’esquerra catalana, en bona part, utilitzant la causa palestina com a cavall de Troia.
