Els darrers anys, Catalunya ha esdevingut un terreny fèrtil per a l’estratègia d’”infiltració social” impulsada per xarxes vinculades a l’islamisme polític. Amb un discurs aparentment moderat i emparant-se en causes progressistes com l’antiracisme, el feminisme o el cooperativisme, actors relacionats amb els Germans Musulmans i llur branca al Pròxim Orient, Hamàs, han anat guanyant presència en entitats, sindicats i plataformes d’esquerra. Quatre casos recents n’ofereixen una mostra reveladora.
Un sindicalista establert a Barcelona i la flotilla cap a Gaza
El passat 16 de setembre, el Ministeri d’Afers de la Diàspora d’Israel feia públic un informe advertint que la denominada Flotilla Global Sumud, una expedició de desenes de vaixells que cerca “trencar el bloqueig naval de Gaza”, és promoguda per l’òrbita de Hamàs i dels Germans Musulmans. El portaveu i coordinador internacional de la Flotilla és Saïf Abukeshek, hispano-palestí i resident a Barcelona.
El passat mes de juny, aquest activista va ser detingut a Egipte per organitzar una “Marxa a Gaza” de la mà del clergue islamista Yahia Sarri, d’origen algerià i membre de l’organització dels Germans Musulmans. Abukeshek és alhora un dels rostres més coneguts de la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC); una entitat que forma part de la Taula Sindical de Catalunya, juntament amb altres sindicats com la CNT, la CGT o la Coordinadora Obrera Sindical (COS). Tal com figura al web de la IAC, també manté lligams amb el Sindicat de Llogateres, evidenciant així fins a quin punt elements islamistes estan integrats en estructures clau de l’esquerra catalana actual.
Najia Lotfi, de diputada islamista a referent del cooperativisme
Un altre exemple és el de Najia Lotfi, presidenta de la cooperativa CoopHalal -que presta serveis financers d’acord amb els preceptes de la llei islàmica- i exdiputada del Partit de la Justícia i el Desenvolupament (PJD) del Marroc, formació islamista que s’oposa a l’avenç en drets de les dones i que defensa la xaria com a marc normatiu.
Les seves declaracions al programa Cafè d’Idees de RTVE van aixecar, fa només uns mesos, força polseguera. Entrevistada per la periodista Gemma Nierga, Lofti afirmà que, a l’Afganistan, el burca és un element cultural més que no pas una imposició religiosa: “Les dones volen anar així”, sentenciava. Tot i la gravetat de les manifestacions proferides, l’episodi va passar gairebé desapercebut al si de la premsa catalana, amb comptades excepcions com ara l’E-Notícies.
Malgrat aquest historial, Lotfi s’ha erigit a Barcelona en un referent del cooperativisme, fins al punt que exerceix com a formadora del curs d’Economia Social i Solidària impulsat per La Ciutat Invisible, una de les cooperatives més icòniques de la capital del país. A ulls del gran públic, és simplement una veu musulmana moderada; però la seva trajectòria la situa en un engranatge islamista revestit amb el discurs de la integració.
UCFR i el Centre Cultural Islàmic Català
La plataforma Unitat Contra el Feixisme i el Racisme (UCFR), que aplega partits i sindicats d’esquerra com ERC, els Comuns o la CUP, va celebrar la seva darrera assemblea general al Centre Cultural Islàmic Català (CCIC), al barri del Clot. Aquest centre, presidit per Salim Benamara, és considerat pels serveis d’intel·ligència una estructura de l’entramat dels Germans Musulmans.
El CCIC s’ha convertit en un node de prestigi social i d’interlocució institucional, però les seves connexions amb la Federació d’Organitzacions Islàmiques d’Europa i amb la fundació Islamic Relief el col·loquen dins l’òrbita islamista. Fins i tot, informes del CNI alertaven ja el 2011 que la remodelació del centre s’havia finançat amb diners del Qatar, un dels principals patrocinadors globals dels Germans Musulmans.
Subvencions públiques a Islamic Relief
Entre els anys 2021 i 2023, l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat, governat pel PSC, va atorgar gairebé 30.000 euros en subvencions a la fundació Islamic Relief. Si bé es tracta d’una ONG que es presenta com a humanitària, es dóna el cas que ha estat prohibida o assenyalada en diversos països -com ara Alemanya, els Estats Units, els Països Baixos o els Emirats Àrabs Units- a causa dels seus vincles amb els Germans Musulmans.
El consistori, ignorant les advertències internacionals, no només li ha donat suport econòmic sinó que ha recomanat a la ciutadania fer-hi donacions econòmiques. Un cas paradigmàtic d’infiltració a través de la cooperació i la solidaritat institucional.
Un patró que també es repeteix a França
El que passa a Catalunya no és un cas aïllat. A França, un informe recent del Ministeri de l’Interior alerta de l’estratègia d’entrisme dels Germans Musulmans en les estructures socials i culturals de l’Estat. Mesquites, centres educatius i associacions esportives esdevenen la porta d’entrada per a aquesta branca de l’islamisme que, sota aparença legalista, pretén “modelar la societat des de dins” amb l’objectiu final d’instaurar un règim basat en la xaria.
Els experts francesos descriuen aquesta penetració com una “guerra silenciosa” que s’alimenta de la narrativa de la victimització i que té en l’acusació d’”islamofòbia” una arma per a desacreditar qualsevol resposta de l’Estat.
Gaza, un catalitzador
En aquest context, l’actual guerra a Gaza hauria actuat com a catalitzador d’aquesta integració entre l’islamisme i els moviments socials. Les manifestacions i campanyes de solidaritat han servit perquè activistes vinculats a aquestes xarxes penetrin i es consolidin dins les estructures de l’esquerra política a casa nostra. Camuflats rere el relat victimista i un discurs progressista i pro drets humans, operen al servei de l’agenda islamista.
