L’equip del Menjòmetre ha publicat aquest dijous una exhaustiva anàlisi on documenta les connexions entre l’empresa importadora xinesa Aleu Medical SL -abans anomenada Puente China España Comercio SL-, la contractació pública catalana durant la pandèmia, una llarga activitat de lobby a la Generalitat i el projecte urbanístic del camp de golf de la Roca del Vallès.
A través d’un fil a X, un dels perfils vinculats al Menjòmetre exposava la investigació a partir de dades sobre adjudicacions, registres sobre grups d’interès, documents mercantils i informes de la Sindicatura de Comptes. D’acord amb la tesi sostinguda, existeix un “patró estadístic i temporal” que resultaria rellevant -com a mínim- des del punt de vista periodístic.
29,2 milions en contractes públics
Segons la recerca, tant Aleu Medical com la seva antecessora van obtenir entre 2020 i 2026 un total de 80 contractes del sector públic català per valor de 29,2 milions d’euros. El gruix de les adjudicacions es concentra durant els primers anys de la pandèmia de la COVID-19.
La dada més destacada, asseguren els autors, és que el 92% del volum econòmic adjudicat no es va tramitar a través de la via de licitació ordinària, sinó per mitjà de procediments d’emergència o negociats sense publicitat. Només durant el 2020, l’empresa va rebre 22 contractes per gairebé 21 milions d’euros, tots sota el règim excepcional activat durant l’emergència sanitària.
L’Institut Català de la Salut apareix com el principal organisme contractant, amb més de 25 milions d’euros adjudicats, equivalent al 85% del total.
Mascaretes no lliurades
La informació revelada pel Menjòmetre també incorpora un pronunciament de primera magnitud de la Sindicatura de Comptes de Catalunya inclòs en l’Informe 7/2023 sobre la despesa pública durant la COVID-19.
D’acord amb l’auditoria de l’òrgan de fiscalització, Puente China no va arribar a lliurar 422.400 mascaretes FFP2 que havien estat adquirides -i abonades- per l’ICS. La diferència econòmica estimada ascendia a 206.976 euros que, quan va publicar-se l’informe, no constava com a recuperada per part l’administració catalana.
Intensa activitat de lobby
Un dels eixos centrals de la investigació té a veure amb l’activitat de lobby vinculada a l’empresa xinesa. Menjòmetre assegura haver identificat en registres oficials fins a 27 reunions entre 2016 i 2025 relacionades amb Puente China o amb l’expedient urbanístic PE Villalba, a la Roca del Vallès.
Aquesta troballa afecta governs de diferents colors polítics -des dels executius de Junts per Catalunya i ERC fins a l’actual govern socialista- i inclouen reunions amb alts càrrecs de Territori, Empresa i Presidència.
S’hi destaca especialment una reunió mantinguda el 4 de febrer de 2025, en què l’actual president de la Generalitat Salvador Illa figura com a assistent a la “Celebració de l’Any Nou Xinès i lliurament dels Premis Puente Xina 2025”.
També es recorda que Illa ja havia participat l’any anterior en la primera edició dels guardons, aleshores encara com a líder del PSC a l’oposició.
El camp de golf de La Roca
L’altre gran element del reportatge és el projecte del camp de golf de la Roca del Vallès, conegut com a PE Villalba. La iniciativa urbanística incloïa un camp de golf de 18 forats, un hotel i més d’un centenar d’habitatges de luxe al municipi natal del president Salvador Illa, que en fou alcalde des del 1995 fins al 2005.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya hauria anul·lat entre 2009 i 2010 diverses llicències vinculades al projecte per deficiències ambientals i manca d’informes patrimonials obligatoris. Les autoritzacions originals s’havien concedit quan Salvador Illa era alcalde del municipi.
Segons afirmen els analistes del Menjòmetre, la societat Puente China apareix per primer cop al registre de lobbies l’any 2018, demanant reunions per a tractar “compliment de sentència” relacionat amb aquest expedient urbanístic.
Connexions amb el PSC
En aquest context, afloren relacions dins d’un marc institucional més ampli que impliquen dirigents del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) que en l’actualitat, així com en les darreres dècades, han ocupat responsabilitats polítiques de primer ordre.
A banda de la trajectòria municipal i posterior ascens institucional de Salvador Illa, la investigació remarca que l’entorn empresarial de Puente China ha mantingut una presència continuada en espais de relació política i econòmica impulsats des de les institucions catalanes i barcelonines.
La publicació del Menjòmetre suggereix que aquesta proximitat institucional s’emmarca en l’estratègia de cooperació econòmica amb la Xina desenvolupada durant anys per diferents governs i dirigents socialistes. Ho exposa citant personalitats com l’alcalde de Barcelona Jaume Collboni i el ministre espanyol Jordi Hereu, vinculats històricament a polítiques de promoció internacional i captació d’inversió asiàtica cap a Barcelona i Catalunya.
L’obertura de la Cambra de Comerç de Shenzhen a Espanya a la Roca del Vallès el setembre de 2019, amb presència institucional catalana, suposaria un exemple d’aquesta relació continuada entre el teixit empresarial xinès i els espais de poder polític i econòmic del país, amb especial incidència del socialisme català.
Expansió cap al negoci de les balises V16
La recerca apunta igualment al fet que la mateixa estructura empresarial de capital xinès ha entrat recentment en el negoci de les controvertides balises V16, els dispositius lluminosos que el passat 1 de gener esdevingueren obligatoris per a tots els vehicles matriculats a l’Estat.
La societat Aleu Datsi SL, creada el 2022 pel mateix conglomerat corporatiu, comercialitza aquests dispositius fabricats a la ciutat xinesa de Shenzhen, gràcies a una homologació de la Direcció General de Trànsit que tingué lloc només 10 dies de l’entrada en vigor de l’obligatorietat
Els autors de la investigació hi veuen en aquest moviment un “patró d’anticipació regulatòria”, similar a la que hauria permès a l’empresa posicionar-se ràpidament durant la crisi sanitària.
Interès periodístic
Si bé la investigació s’absté d’establir una relació causal directa entre les adjudicacions públiques, el lobby i el projecte immobiliari, subratlla la coincidència temporal i geogràfica dels diferents elements. També deixa clar que amb aquestes revelacions no atribueixen necessàriament delictes ni irregularitats penals o administratives a cap de les persones o entitats implicades.
Tanmateix, els analistes del Menjòmetre defensen que el seu objectiu és exposar un conjunt de lligams institucionals, econòmiques i territorials que consideren “estadísticament poc habitual” i plantegen interrogants raonables sobre l’origen i el rerefons d’aquestes coincidències.
Paga la pena llegir la investigació original completa.
