Finalment, les negociacions sobre l’acord global de pandèmies impulsat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) han conclòs sense el consens necessari per a tirar-lo endavant.
Ni les reiterades modificacions en els diversos esborranys proposats han servit per a convèncer un nombre suficient d’Estats, d’entre els 194 que formen part d’aquest organisme internacional.
Així doncs, l’Assemblea Mundial de la Salut, que es reunirà el pròxim dilluns a Ginebra, no aprovarà -excepte sorpresa majúscula- el controvertit projecte de Tractat de Pandèmies.
Arran de la crisi de la Covid-19, l’OMS havia concentrat els seus esforços en promoure una norma supranacional adreçada a prevenir i fer front futures pandèmies.
A la pràctica, aquesta iniciativa implicava per als països signants una renúncia de la sobirania nacional en favor de l’OMS, que ampliaria substancialment el seu poder.
Més marge per a declarar emergències sanitàries, facultats per a imposar restriccions arreu del món i capacitat decisòria sobre part dels recursos nacionals, són algunes de les potestats que pretenia assumir l’OMS.
Atesos els riscs que comporta aquesta atribució de competències envers un organisme internacional gairebé absent de mecanismes de control, els últims mesos un nombre creixent de països s’ha anat desmarcant del projecte.
Malgrat constatar-se el naufragi de les negociacions, el president de l’OMS, Tedros Adhanom, s’ha negat a qualificar-ho de fracàs, afirmant que hi persistiran “perquè el món encara necessita un tractat pandèmic”.
